La psicòloga Sílvia Congost ens la dona mitjançant un conte

Novembre. Mes de reflexions i canvis. Seguim amb la mateixa col·lecció que té l’editorial Comanegra. Aquesta vegada és el torn de La clau de les emocions (2014), la història de l’Alícia, una noia que sap que les coses no van bé, però segueix allà estancada sense saber per on tirar. El relat de Sílvia Congost parla sobre l’autoestima i la dependència emocional.

Per què ens aferrem a persones o situacions que ens fan més mal que bé? L’Alícia descobreix, amb el terapeuta Armand Cortés, la resposta: per pena, per culpa i per por. A través de les sessions, va comprenent quines són les accions que ha de canviar per poder avançar sense remordiments. Què respondries tu, lector/a, si l’Armand et preguntés “què faries si no tinguessis por de res i tinguessis la seguretat que triïs el que triïs tot anirà bé”?

Tots sentim i gestionem les emocions de maneres diferents. Davant d’una situació, tu reacciones d’una manera i jo d’una altra. Vivim les escenes i els moments de formes diferents. Sentim de formes diferents, alguns amb més intensitat que els altres. Per aquesta raó és bo conèixer el teu cos: per actuar damunt d’ell en fets que saps que et poden sobrepassar, perquè és en aquests moments quan solen aparèixer les pors i les inseguretats. L’Alícia no feia el pas d’abandonar el seu xicot per por que ell fes un disbarat; però mentre ell s’alimentava del pànic d’ella, ella s’aïllava més de l’exterior. Ens fem petits i no sabem com tornar a fer-nos grans, tornar a ser qui realment som. Sempre és difícil dir adéu, però si aquella persona t’aporta més angoixa i tristesa que riure i felicitat, si et sents incompresa i sola juntament a ella, si deixes de fer el que vols perquè l’altra t’ho prohibeix, això no és una relació sana i s’ha de tallar. Canvia de pany, almenys ara per ara, per poder estimar lliurement, que és el més bonic que hi ha.

Costa molt fer el pas, però quan el fas, t’envaeix un sentiment d’alliberament i pau que compensa, i molt. Potser aquesta persona tornarà a la teva vida, però un cop hagi sanat les seves ferides i amb la clau correcta. I llavors, la relació ja no serà tòxica i estareu en un punt d’equilibri i benestar conjuntament. Qui sap, potser l’Alícia i en Sergi tornaran estar junts en un futur, o potser no. Però ara ella ja sap qui és i què vol, què accepta i què rebutja. Torna a ser ella per complet.

Agradarà…

Aquells éssers que vulguin comprendre com les emocions afecten a la nostra rutina i al nostre benestar personal. És un bon conte per a adolescents, ja que en aquesta etapa són molt dependents i vulnerables emocionalment.

No agradarà…

A les persones que no els interessi l’autoconeixement ni la intel·ligència emocional. Aquells que no creuen en la psicologia ni en com pot ajudar a les persones un simple relat.

AnteriorJulius 2019
Següent’14 maneres de destruir la humanitat’, tria la millor opció
Avatar photo
Em dic Meritxell Dalmau i sóc periodista, especialitzada en cultura. Lletraferida, amant de les arts i de les veus de les persones. Apassionada pel teatre, ja sigui clàssic, modern o contemporani. Em pots trobar en un pati de butaques, en una exposició, en una llibreria o en una cafeteria relatant històries.