Sinopsi

Petons de diumenge narra la vida de la Valèria Isern, una dona lluitadora i un xic rebel per als temps que li van tocar viure. La Valèria aconsegueix anar a la universitat i estudiar arqueologia, casar-se i tenir una família amb l’home que ella estima malgrat que en aquella època els pares encara escollissin els marits per a les seves filles. L’obra comença amb una Valèria ja gran, amb fills, néts i víctima d’un càncer irreversible, però tenaç i forta com la noia que decideix entrar al cinema a veure Gilda encara que després s’hagi d’anar a confessar…

 

L’autora ens presenta la protagonista mitjançant els seus diaris personals, les entrevistes amb els seus familiars i a través de la correspondència que manté amb l’Elisa, la seva amiga de tota la vida. Soler ens va despullant l’ànima de la Valèria de mica en mica i mostra al lector com era la vida a mitjans del segle XX: quan guardar les aparences era de vital importancia, quan els enamorats es veien d’amagat perquè en públic una noia i un home sols estaven mal vistos, quan els petons de veritat es guardaven per als diumenges…

Al meu parer… 

L’autora utilitza un llenguatge senzill i entenedor per narrar la historia de la Valèria. El format epistolar agilitza la novel·la i la fa atractiva, de manera que permet no només conèixer la protagonista i el seu entorn familiar, sinó també la societat del seu temps.

En un món asfixiant i repressiu com era la postguerra, la dona havia de fer-se un lloc en la societat que per defecte la deixava en segon terme. Malgrat que la Valèria i l’Elisa van estudiar la mateixa carrera universitària, la novel·la mostra els dos contrapunts femenins: la que sacrifica la seva professió per la família i la que sacrifica tenir una família per mantenir la seva professió; l’una, d’esperit lliure i viatger, i l’altra familiar i enamorada de la vida i dels seus… En ocasions, l’una anel·la la vida de l’altra.

Sílvia Soler presenta uns personatges humans, reals, propers… Hom s’hi pot veure reflectit. Us la recomano cent per cent, no només perquè va obtenir el premi Prudenci Bertrana l’any 2008, sinó perquè reviureu l’enamorament del primer amor, experimentareu la tendresa i la il·lusió del primer fill, el desbordament emocional del segon, el desig de llibertat, la conformitat i l’acceptació d’una malaltia que t’ha escollit que tu hauries deixat pasar de llarg… Al marge de la història, reviureu allò que als lectors empedernits tant ens agrada: no poder parar de llegir.

Un fragment… 

“Per què la trobo tant a faltar, si sé que jo sempre havia tingut una debilitat confessa per al meu pare, si mai vaig tenir amb la meva mare cap lligam més profund que el de l’afecte més tendre, si ella i jo vam acabar vivint en planetes diferents, ella sempre més a prop del meu germà que de mi…?”

Comparteix
AnteriorPetita & Gran, una col·lecció de llibres sobre dones exterodinàries
SegüentMuntanya de Llibres ens recomana…
Mimi Parareda
Auxiliar de veterinaria i estilista canina de professió, estudiant d’història de l’art i mare a temps complert. M’apassiona la lectura, viatjar per conèixer món, la música, el teatre i tot el que tingui a veure amb els animals. Sempre porto un llibre a sobre i no puc evitar la temptació d’entrar en biblioteques d’arreu. Em caracteritza la sinceritat, l’espontaneïtat i l’alegria.

Deixa una resposta: