Vaig comprar aquest llibre editat per Club Editor durant la Setmana del Llibre en Català perquè les crítiques que m’havien arribat eren molt bones i tothom el recomanava. Per aquelles coses de la vida, Permagel no em va caure a les mans fins aquestes festes de Nadal, però si ho hagués sabut l’hauria agafat abans, ja que no em va durar ni 24 hores. La culpa la te una prosa excel·lent que atrapa el lector des de la primera pàgina.

Sinopsi

La Vikipèdia diu, literalment, que “el permagel o pergelisol són aquelles capes de sòl, roca o terra que romanen per sota del punt de congelació de l’aigua (0°C) durant com a mínim dos anys seguits”.

En aquesta novel·la narrada en primera persona, ens topem amb una dona amb tendències suïcides la vida de la qual passa mentre pensa com matar-se, llegint llibres i tenint relacions sexuals per no mostrar-se en tota la seva fragilitat. El llibre ens exposa els límits de la vida, de l’existència, de la ment, del cor, del dolor, de l’amor… tota una experiència vital que sacsejarà el lector i que el capbussarà en les emocions i els pensaments de la protagonista, la qual buscarà constantment sortir del seu permagel i, a la fi, sentir-se viva malgrat saber que fa mal.

Al meu parer…

Aquesta història intensa i emotiva se’ns presenta en un grapat de pàgines que no duren ni un dia a les mans dels lectors més voraços. I és que la lectura d’Eva Baltasar atrapa. De bon principi no entens gaire de què va l’assumpte ni què li passa a aquella dona estrambòtica i aparentment buida, però ben aviat t’encomanes de les seves inquietuds, penes, pensaments i emocions i deixes pas a una novel·la colpidora i profunda. Permagel és d’aquells llibres que es llegeixen en un tres i no res i que costa dies pair-los per la seva profunditat i per com de colpidors poder arribar a ser. Si a la seva profunditat hi sumem una prosa extremadament virtuosa i poètica, el còctel esdevé explosiu.

Sens dubte, si alguna cosa m’ha cridat l’atenció d’aquest viatge interior és que té molt de femení. Hi trobem, per una banda, la visió que té la protagonista de sí mateixa, la relació que té amb la seva mare, amb la seva germana, amb les seves parelles i amants també dones, amb la seva neboda… Totes, en conjunt, dones molt diferents. I això m’ha fet pensar que hi ha moltes dones i que cadascuna viu com vol o, si més no, com pot.

Per altra banda, m’ha entusiasmat la manera com Baltasar aborda el sexe i, en especial, el sexe lèsbic. Per altra banda, posar paraules, humor negre i ironia al suïcidi, un tema més que tabú en la nostra societat, m’ha semblat intel·ligent i divertit per rebaixar la tensió i el dramatisme i, alhora, per normalitzar-lo.

Agradarà a…

A aquells que busqueu una lectura ràpida però profunda i un llibre d’aquells que colpeixen i trasbalsen.

No agradarà…

Si busqueu acció, una trama treballada, molts personatges… Permagel surt del model habitual.

Comparteix
Anterior‘Tragones i mazmorras’, una aventura culinària plena de mostres
SegüentETC TEATRE. Fuga
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: