La novel·la negra, en català, pot evocar a un gran nombre de noms, però n’hi ha un, a qui li devem gairebé tot. L’any 1963, Manuel de Pedrolo es posava al capdavant d’una de les col·leccions de novel·la negra en català més emblemàtiques de la nostra literatura. Estem parlant de La Cua de Palla, d’Edicions 62.

A Catalunya s’havia produït una acceptació força ràpida de la novel·la negra provinent de França, o de les històries de Sherlock Holmes, d’Arthur Conan Doyle o d’Auguste Dupin, d’Edgar Allan Poe. No obstant això, aquesta recepció es va veure truncada per la Guerra Civil i la dictadura que en va derivar. Tot i així, no vam deixar mai de consumir aquest tipus de novel·la, però sí que hi va haver una evolució: vam passar de llegir històries de tipus enigma o misteri a les anomenades hard-boiled, el moviment provinent majoritàriament d’Estats Units, on més enllà d’un repte intel·lectual, la novel·la ara ja negra, incloïa una forta denúncia social.

Edicions 62 va veure en aquest espai una possibilitat de crear una col·lecció que se centrés únicament en aquest gènere literari i va posar Manuel de Pedrolo a la direcció del projecte La Cua de Palla. Pedrolo va difondre una gran quantitat de novel·les internacionals traduïdes al català. Autors com Dashiell Hammet, James M. Cain, Georges Simenon, Ed McBain, Patricia Highsmith o Raymond Chandler són només alguns dels autors que consten dins la famosa col·lecció groga. No obstant això, l’autor català no va ser només un megàfon de veus negres sinó que també va cultivar el gènere. Novel·les com Doble o res (1950 / 1997), Es vessa una sang fàcil (1952 / 1954), L’inspector fa tard (1953 / 1960), o segurament la més famosa, Joc brut (1965), formen part de l’ideari negre de Pedrolo i de l’herència literària que ens ha deixat.

Deixa una resposta: