Avui volem recomanar-vos una sèria de la BBC que consta ja de tres temporades i de la qual hem quedat entusiasmats. Són diverses les coses a destacar d’aquesta sèrie, però la primera de totes és la banda sonora. Només la música de l’encapçalament ja descriu exactament el que serà cada capítol. L’altra cosa que destacaríem és la interpretació impecable i espectacular dels seus actors, tots ells un gran carisma i credibilitat. Finalment l’ambientació i caracterització de personatges, per nosaltres un deu.

Anem al gra, Peaky Blinders és una sèrie basada en una família de gàngsters de Birmingham a la dècada de 1920 (just acabada la Primera Guerra Mundial) els homes de la qual van ser a França combatent i quan tornen ja no són els mateixos. Birmingham era i és la principal ciutat industrial de Gran Bretanya i la segona més poblada després de Londres; una gran metròpoli i, per tant, també, focus d’atracció per a gent pobre i desafavorida que hi anaren a parar des de tot arreu, atrets per les fàbriques i la possibilitat de feina. I ja se sap: molta gent, fàbriques, males condicions de vida… porten a l’aparició i difusió d’ideologies llibertàries que no solen agradar als rics i poderosos ja que els desmonta l’ordre establert i els seus privilegis i immunitat.

Els negocis principals d’aquesta família estan basats en les carreres de cavalls i les apostes il·legals, però el líder, en Tommy Shelby (interpretat per l’excelent actor irlandès Cillian Murphy, protagonista de la imprescindible de El viento que agita la cebada de Ken Loach) decideix legalitzar els seus negocis i expandir-los més enllà de la ciutat de Birmingham i alhora diversificar els ingressos: apostes, cavalls, alcohol, etc. Evidentment, els mètodes que utilitza per arribar al seu objectiu no són legals i encara menys ètics, i és que no deixa de ser uns mafiós marcat per la guerra, un personatge sanguinari, fred, calculador i, sobretot, immensament llest. Aquest paper li ve com a anell al dit a Murphy, la seva veu i la seva cara freda, fa que t’enamoris del personatge de Tommy, el qual, tot i que saps que té una naturalesa destructiva, t’acaba enganxant i acabes defensant els seus mètodes i objectius.

La Família Shelby (sí, la posem en majúscula) consta de diferents membres, cadascú amb una personalitat marcada i un paper secundari important. Hi ha els tres germans Shelby, que formen part dels Peaky Blinders, la germana petita que se n’intenta desmarcar sense massa èxit i la tieta Polly. Aquesta última és l’altre gran pilar de la família, la matriarca que té una veu important dins d’aquest grup mafiós que manega tants i tants diners i que mica en mica van trobant el seu lloc dins el món de negocis de principis de segle. Els altres germans no deixen de ser uns “macarres” titelles sota les ordres d’en Tommy, els que fan la feina bruta amb una dosi de “mala llet” important, sobretot en la figura del germà gran, l’Arthur Shelby.

Evidentment, però, tot i que molts policies (o polizontes com ells els anomenen) contribueixen directament en els seus negocis, no del tot nets la majoria de vegades, trobem la figura de l’autoritat que farà la vida impossible a la família Shelby. L’inspector Chester Campbell (interpretat pel conegut Sam Neill, protagonista de films tant famosos com Jurassic Park) és un destacat polícia bregat en la guerra bruta contra l’exèrcit republicà irlandès (IRA) en els anys de la guerra d’independència irlandesa (1919-1921), i arriba a Birmingham amb la intenció de tancar un tema relacionat amb un carregament d’armes robat precisament a l’IRA. Allà es creuarà amb la família Shelby i la seva vida canviarà per sempre. De fet, arribarà un punt en què amb l’excusa de servir a la Corona farà tot el possible per acabar amb els Peaky Blinders i sobretot amb el seu líder, en Tommy, amb qui casualment acabarà formant un triangle amorós junt amb la Grace Burgess (Annabelle Wallis), l’espia irlandesa de Campbell que acabarà bojament enamorada del gàngster.

La sèrie no es cansa de mostrar que els teòricament dolents, els Shelby, en molts casos tenen més cor i honor que els teòricament bons, els polis, massa corruptes i titelles dels poderosos. Destacable és la crítica velada que hi ha de la figura de Winston Churchill, massa sovint glorificat i idolatrat per gent amb pocs coneixements d’història. Per fi algú s’atreveix a retratar-lo com el qui era, un noble ultradretà sense miraments a l’hora d’eliminar als seus enemics, ja fos l’IRA, els gàngsters, els adversaris polítics com els comunistes o la població civil de Dresden…

En definitiva, Peaky Blinders ens ofereix un retrat magnífic del període d’entreguerres a l’Anglaterra més industrial i proletaritzada, mostrant-nos una vessant de la història anglesa més aviat desconeguda, ja que la mafia d’aquests anys sempre ha estat orientada al cine en la figura d’Al Capone o la família Corleone. Ara podem conèixer també, des de la ficció, els negocis bruts i el gangsterisme ocorreguts a Anglaterra en els mal anomenats “Feliços anys vint”, feliços només per a alguns privilegiats… Veiem com la misèria del proletariat d’una gran ciutat industrial porta als negocis turbulents i a la màfia, a la violència i l’assassinat, i també com sempre, que la policia és fàcilment sobornable sempre que es tinguin suficients diners per comprar-ne el silenci.

A Netflix només hi ha dues temporades de les tres existents, així que no podem valorar el final de la sèrie. Estem expectants. Només podem dir-vos que us la recomanem moltíssim i, com a punt anecdòtic, oi que sempre diuen que les modes tornen? Només cal veure com van pentinats els nostres Peaky Blinders i entendrem els adolescens d’avui en dia! Tot i que els nanos d’ara no tenen ni la meitat d’estil, i encara menys carisma…

 

Comparteix
AnteriorCineclub Vic
SegüentEl guardián invisible salta a la gran pantalla
Lídia Colldelram i Oriol Casellas
Som la Lídia i l'Oriol, una parella que ronda la trentena i que, fastiguejats de la programació nefasta de la televisió, vam començar a mirar sèries compulsivament. A L'escriba col·laborem donant la nostra opinió (totalment subjectiva) d'aquelles sèries que anem mirant. En el nostre espai intentarem recomanar aquelles que més ens agraden així com criticar les que ens han decebut (Ep! Sempre sense intenció d'ofendre a ningú). Esperem que us serveixin les nostres recensions i us incitin a mirar-les!

Deixa una resposta: