Títol: Paterson
Gènere: Comèdia
Nacionalitat: França, Alemanya, USA
Director: Jim Jarmusch
Data d’estrena: Dimecres, 07 de Desembre de 2016
Repartiment: Adam Driver, Golshifteh Farahani, Helen-Jean Arthur, Owen Asztalos, Kacey Cockett, Luis Da Silva Jr., Jared Gilman, Chasten Harmon, William Jackson Harper, Frank Harts, Kara Hayward, Barry Shabaka Henley, Sterling Jerins, Joan Kendall, Dominic Liriano

Un altre artista a Paterson

Primera llum del dilluns, una parella al llit, llençols a mig tapar, tons freds… no voldria abusar de tòpics però és un gran indicador de què tractarà la pel·lícula.

Sí, evidentment, és una pel·lícula romàntica.

Romàntica amb el sentit original de la paraula: fuig de la formalitat del classicisme i dels cànons artístics. Perquè, tot i que fins passada la meitat del film no ens n’adonem, la protagonista és la poesia de la vida diària.
Paterson (Adam Driver) és un conductor d’autobusos de Paterson, Nova Jersey i poeta aficionat, un personatge entre Amélie (Jean-Pierre-Jeunet, 2001) i Tyler Hawkin a Recuérdame (Allen Coulter, 2010), que viu una vida molt senzilla, rutinaria, sense excessos, però per ell, el més important de tot són els petits detalls que fan que cada dia sigui especial.

Paterson es desperta sense necessitat de cap alarma, comprova l’hora al rellotge de canell, fa una carícia a la dona que l’acompanya, i es disposa a començar un nou dia. Un dia com tants altres. Esmorzar, caminar cap a la feina, escriure, fer la jornada… una vida tranquil·la per a un ex-militar.

El protagonista contrasta amb la resta de personatges: un gos a qui no cau bé, una dona somiatruites, el seu company de feina, un bar que obre cada dia, la gent de l’autobús…

En comparació, Paterson és un pou de calma. Tracta bé el gos i el treu a passejar al vespre per anar al bar a fer una cervesa i conversar amb el cambrer sobre tots els artistes que han viscut al poble. Estima molt a la Laura (Golshifteh Farahani), i l’anima en tots els seus somnis, com obrir el seu propi negoci de cupcakes o ser una cantant de country. Li deixa decorar la casa al seu estil, tot amb motius blancs i negres: Són una parella de contrastos complementaris.

Amb el temps es dóna compte que malgrat ser tant diferents, l’essencial, per ell, no va més enllà de la llibreta i el llapis que sempre porta a sobre: la poesia.

Un film d’aquells per anar a veure amb la ment desperta i un bon bol de crispetes.

Comparteix
AnteriorVICÒMIC, Fira del còmic a Vic
SegüentAquest divendres al cinema…
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: