Hospital del Tòrax, història
L’Hospital del Tòrax és un antic hospital situat a Terrassa que va acollir persones amb malalties respiratòries (especialment malalts de tuberculosi) entre 1952 i 1997. Al llarg dels anys 50 i 60, l’hospital va estar gestionat per monges, però a partir de 1970 va haver-hi un canvi de gestió, fet que va provocar que hi hagués un gran descontrol pel que fa a l’atenció dels malalts i les bones condicions de l’edifici. Durant gairebé una dècada, els pacients del Tòrax van viure en unes condicions precàries per la falta de professionalitat i la mala gestió hospitalària, la qual cosa va provocar que esdevingués un dels hospitals amb més suïcidis. Cap a la dècada dels 80 la situació es resolgué i l’hospital va esdevenir un centre de primer nivell pel que fa al tractament i la cura de la tuberculosi i altres malalties respiratòries. A partir de 1986 es va anar desallotjant l’hospital de manera esgraonada, però algunes de les ales van continuar funcionant fins al 1997, moment en què es desallotjà definitivament.
L’abandonament de l’hospital va provocar que molts curiosos, atrets per històries misterioses, hi anessin a treure el cap i a fer destrosses. Les destrosses dels uns i les vivències dels altres van engreixar les llegendes i el misticisme que ja envoltava l’hospital molt abans que s’abandonés, fins al punt que el tòrax es va considerar un lloc encantat i amb una gran activitat paranormal.
Finalment, l’any 2004 la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de Terrassa van arribar a un acord per convertir l’edifici en el Parc Audiovisual de Catalunya. Avui dia, s’ha restaurat una part important de l’Hospital del Tòrax, però encara es poden visitar algunes zones de l’antic hospital.
Visita
Ahir diumenge, alguns membres i col·laboradors de L’escriba vam fer una visita guiada al Parc Audiovisual de Catalunya i l’Hospital del Tòrax per conèixer millor les instal·lacions actuals i les antigues estances de l’hospital. No podem negar que van ser el morbo i les ganes de saber què hi ha de cert en totes les històries que havíem llegit sobre l’hospital el motiu principal de la nostra visita. Per altra banda, volíem conèixer més a fons un espai de referència per al cinema a casa nostra.
La visita va estar guiada per Thor Jurodovich, un fotògraf apassionat del cinema, dels fenòmens paranormals i de la història que va posar molta passió en la visita, que va resoldre tots els nostres dubtes i va satisfer el nostre esperit curiós.
En la primera part de la visita vam poder veure les instal·lacions més modernes del Parc Audiovisual i el nostre guia ens va presentar alguns objectes de col·leccionisme de pel·lícules que s’han rodat allà. (Podeu saber quines pel·lícules, sèries o anuncis s’hi ha rodat aquí). També vam poder veure l’exterior de les instal·lacions, zones de rodatge i un plató de televisió en ple muntatge. Vaig agrair moltíssim que ens expliqués un munt d’anècdotes de rodatges que han tingut lloc allà, com per exemple Un monstruo viene a verme, i alguns trucs cinematogràfics com la llum de lluna, com es fan els decorats, el vestuari, la pluja, la sang, etc.
A més, en Thor ens va explicar la història de l’edifici i els viaranys pels que ha passat des que es va inaugurar, així com les històries més rocambolesques que giren al seu voltant per fer-nos una idea més aproximada i concreta de tot el que veuríem en la segona part: la visita de l’antic l’hospital. Per fi ens va quedar clar què hi havia de veritat en tot allò que havia sentit sobre aquell espai, i haig de confessar que em va semblar més terrorífic tot el que va passar de veritat allà dins que no pas totes les històries que la gent ha inventat a posteriori.
Així doncs, després vam poder veure les antigues instal·lacions de l’hospital. La part que em va cridar més l’atenció va ser el cinema, i és que resulta que hi havia un cinema dins de l’hospital amb capacitat per a cinc cents pacients. Un cine en un hospital!!! També vam poder veure els infinits passadissos, les terrasses, les habitacions, etc. No podem passar per alt alguns dels escenaris de pel·lícules que encara es conserven i que es poden visitar, com per exemple la cuina de la pel·lícula Rec 4.
Només ens queda agrair a en Thor la visita tan extraordinària que ens va oferir i al Parc Audiovisual de Catalunya que ens acollís en les seves instal·lacions i ens permetés veure les seves entranyes. És una visita que recomanem molt a tots els cinèfils que ens llegeixen i a tots els que tinguin ganes de conèixer millor el món del cinema, especialment per dins, i què hi ha darrere les càmeres.
