Dia 26 de juny. Una data molt marcada. I no pas pels maies que la van tornar a espifiar perquè el món no es va acabar el 21 de juny (la pandèmia ens hi ha acostat una mica més, però encara no). El dia 26 de juny va ser la data marcada per poder recuperar les sales de cines. I els que som militants ho esperàvem d’allò més.

No vam deixar pas esperar més i el 26, com a bons cinèfils, ens vam plantar al Multicines Sucre de Vic per veure l’estrena post-confinament. The High Note (Personal Assistant, en castellà. I sí, en castellà també és en anglès) és una espècie de drama que vol ser comèdia o una espècie de comèdia que vol ser drama. En fi, que al final acaba per no ser absolutament res, perquè no podríem haver començat pitjor el cinema de postconfinament. Però, ei, jo amb una sala de cinema oberta ja semblava que recuperava la meva normalitat, sigui nova o vella. L’olor de crispetes del vestíbul, tràilers sense solta ni volta perquè no hi ha estrenes a la vista, o molt poques, el tacte vellutat de les butaques i… la sala per a mi sola, perquè sigui per por, per mandra o per economia, la gent no va a cine.

Ara ja fa un mes d’aquella primera vegada després de mesos sense trepitjar una sala. Jo, que hi vaig un cop per setmana, la drogodependència començava a fer els seus estralls. I soc de les que per la supervivència dels cinemes m’empasso la pel·lícula que faci falta. Ara bé, sempre amb la mirada posada amb el que vindrà que realment em farà gaudir d’allò més.

La notícia del tancament de la cultura pel tema dels rebrots, encara que fos (de moment) només a l’àrea metropolitana i Segrià va ser com un gerro d’aigua freda. I encara es va agreujar més quan les dues grans estrenes de l’estiu, Tenet  i Mulan, van cancel·lar estrenes sine die i tota la perspectiva de futur dels cines catalans es va difuminar en aquest estiu, enguany poc calorós, però també poc definit a l’espera de com evolucioni la pandèmia.

Així doncs, pobles d’arreu del territori. Entenc que la cartellera no acompanya gens ni mica, però, si us plau, aneu a cine, ajudeu a la cultura cinematogràfica i deixeu Netflix i altres plataformes pel proper confinament. Sense sales de cinema no hi haurà cinema!