Sovint relacionem els llibres il·lustrats en llibres infantils, contes per a nens i nenes, poc text i pàgines senceres reservades per a dibuixos fantàstics que acompanyen les paraules de l’autor. Normalment és així, però qui ha dit que els llibres il·lustrats només són contes per a infants? Els adults també en podem gaudir i, si és amb els petits, millor.

 

He vist el cel cobert de plom
He vist ciutat desaparèixer com la pols.
He vist un mur furiós al mar, plorar la mare terra.
He recollit metralla al cor;
dels que han fugit des de les portes de l’horror.
Que cremi roig el foc d’un vers contra el foc de la guerra.

Obriu les portes és un llibre de l’editorial Sembra Llibres que il·lustra la cançó del grup Txarango amb el mateix títol. És un àlbum il·lustrat per a tots aquelles fans (petits i grans) del grup i per a les persones sensibles a una temàtica colpidora: la vida dels refugiats i l’actuació que tanca les portes a aquestes persones que caminen sense rumb per tronar una vida millor. Així doncs, és un conte per trobar esperança.

Pararem el temps,
hem vingut de lluny.
Del ventre de l’Orient,
dels camins perduts.

Paparem el temps,
canviarem el rumb.
Un crit al vent rebel.
Benvinguts, Salam Aleikum.

Cada estrofa de la cançó està poèticament il·lustrada per la Gemma Capdevila. La imatges ens poden ajudar a transmetre als infants d’una manera dolça l’odi entre les persones per causes ideològiques i per interessos econòmics i de poder. També ens pot servir per parlar sobre tolerància i respecte envers les diferències.

Som tot allò que no té nom.
Som el demà de la tristesa i de la por.
Hi haurà un camí sota la nit, hi haurà esperança.
He vist la mort parlar d’amor.
He vist els pobles despertar en una cançó.
Mira’m als ulls, no estarem sols, un altre món esclata.

És un conte fantàstic per reflexionar amb els infants sobre allò que passa al món, sobre com han de viure molts nens i nenes com ells. Parlar sobre el llarg viatge que han de recórrer famílies senceres per fugir de la fam i la guerra, és a dir, la història dels refugiats.

En la tierra hace falta personas que
construyan más y destruyan menos,
que prometan menos y resuelvan más,
que esperen recibir menos y dar más,
que digan mejor ahora que mañana.

Els nostres infants tenen molta informació a l’abast, de manera que veuen imatges dures i, sovint, entenen poc d’allò que veuen. Alguns tenen por que arribi la guerra, que els passi a ells allò que surt pel televisor. És per això que és important posar paraules al que passa al món, parlar sobre la importància de respectar les idees dels altres, sobre l’odi, sobre la guerra, sobre les dures condicions de vida d’alguns col·lectius… parlar els ajuda a entendre, entendre els ajuda a gestionar i reduir la por. Obriu les portes és una eina magnífica per treballar amb els infants tota aquesta informació que, a vegades, no comprenen.

Avui s’obriran totes les portes,
tots els camins en un instant.
Nua la nit al teu davant.
Avui trobaràs un mar en calma,
tots els records dels oblidats.
Nua la nit al teu davant.

Comparteix
AnteriorCrítica de ‘Dunkirk’
SegüentCrítica de ‘The end of the f***ing world’
Èrica Cano - Moixaines
Em dic Èrica Cano i sóc psicòloga infantil, especialitzada en els trastorns de l’aprenentatge, i estudiant de logopèdia. Em declaro incapaç de sortir d’una llibreria sense passar per la secció infantil i no puc evitar comprar algun conte o llibre per a infants. Per la meva professió, em crida l’atenció la literatura infantil que parla sobre emocions, valors, educació, aprenentatges i desenvolupament cognitiu i personal. M’agrada explicar contes i ajudar als nens i nenes que tenen dificultats lectoescriptures. M’encanten les lletres, els seus sons i les seves formes, d’aquí i de la meva afició per cosir surt el meu petit projecte: Moixaines by erica, on cuso lletres tèxtils de diferents mesures i colors.

Deixa una resposta: