Nous contes

2222

Quan explico un conte a un infant sempre em faig la mateixa pregunta: què entén d’allò que li explico? Per una banda, em sento satisfeta perquè tot conte explicat és una estona de màgia i connexió entre qui l’explica i els nens. Però, a part de la riquesa de vocabulari, de potenciar la imaginació i l’hàbit lector, quan i com queden impregnats del missatge de cada conte? M’explico: molts contes populars tenen un to masclista o violent, i és que molts contes acaben quan la princesa es casa amb el príncep blau o matant el dolent… sabeu per on vaig? Malgrat tot, penso que formen part de la cultura, i des del meu punt de vista, les tradicions no es poden deixar perdre.

No vull caure en explicar només contes amb moralina per tal “d’educar” en tot moment, ja que així es perd la riquesa en la rima, la sonoritat, el joc amb les il·lustracions, el fet gaudir de les grans obres, etc., ni tampoc no vull pas vetar els contes tradicionals o de Disney, per posar un exemple. Però si que és possible trobar un equilibri i explicar i oferir els contes més comuns (o no tan comuns) i d’altres que donin un toc diferent, i que no siguin sexistes i que mostrin la diversitat sense tabús ni prejudicis. Així doncs, us vull mostrar uns quants contesque van en aquesta direcció i ja aviso que no serà l’únic dia que parli d’aquest tema.

D’entrada he de donar les gràcies a la Lídia Casanovas, amiga i membre de la cooperativa Fil a l’agulla (www.filalagulla.org), que treballen per generar i acompanyar processos de presa de consciència que contribueixin a la transformació personal i col·lectiva, perquè m’ha ajudat en la recerca d’aquests contes i àlbums il·lustrats tan especials.

Les princeses també es tiren pets

Creat per Ilan Brenman (editorial Bromera). La Laura arriba de l’escola amb una gran pregunta pel seu pare: les princeses es tiren pets? el seu pare, per explicar-li que sí que es tiren pets li ensenya el llibre secret de les princeses amb un capítol titulat: Problemes gastrointestinals i flatulències de les princeses més encantadores del món. De quines princeses parla el llibre? Per descobrir-ho l’haureu de llegir!

Rosa caramel

 

És un conte d’Adela Turín (editorial Kalandraka). Parla sobre una comunitat d’elefants on les elefentetes tenen la pell rosa caramel gràcies a una dieta molt estricte de flors, però la Guillermina per molt que s’hi esforci no aconsegueix tenir la pell com les demés i quan els seus pares desisteixen i la donen per perduda, per fi coneix la llibertat i la felicitat…

 

 

La feliz catástrofe

De nou, d’Adela Turín i Nella Bosnia (editorial Kalandraka). Explica l’abans i el després d’una gran catàstrofe té lloc a casa de la família “Ratón” entre la cuina i el rebost d’una luxosa casa d’un barri elegant. Parla sobre les rutines i una vida corrent abans de la catàstrofe: una inundació que fa canviar els rols de la família, aprenent, així, una gran lliçó de vida.

 

 

 

La princesa Li

És un conte escrit per Luís Amavisca i Elena Rendeiro (editorial Nubeocho). Un conte d’una princesa d’orient que està condemnada a casar-se però que en realitat està enamorada d’una altra dona. Les il·lustracions són precioses fetes amb aquarel·la i hi ha una edició bilingüe castellà/anglès.

 

 

Com cada setmana us proposo algunes activitats per fer amb els menuts de la casa:

  • Del 16 al 24 d’octubre se celebra el VI Festival de màgia jove de Barcelona Màgicus 2015, on es fa un taller de màgia per a nens d’entre 6 i 12 anys el diumenge 25 al matí.
  • Temporada Alta aposta pels espectadors del futur, de manera que dissabte 24 a les 10:30, a les 12 i a les 16:30 de la tarda es fa un concert per a nadons (0-3) titulat Els batecs del cargol a la Suite número 1 de El Canal (Centre d’Arts Escèniques de Salt – Girona). També hi ha més espectacles dirigit al públic familiar durant el mateix cap de setmana. Podeu trobar la programació al seu web.
AnteriorPercussió Corporal i música de Guillem Roma aquest dissabte a l’ETC
SegüentREGRESIÓN
Avatar photo
Em dic Anna Prat i Fontseca, tinc 34 anys i sóc mare d’en Guiu, nascut el 23 de desembre del 2014, i parella d’en Xevi, un company de vida que em fa créixer i estimar el dia a dia i apreciar els petits detalls que la vida ens brinda. He de dir que em va costar molt saber què volia ser de gran, ja que sóc mestra d’educació infantil amb menció d’art a l’escola, integradora social i intèrpret de llengua de signes. Amb el temps m’he adonat que el camí que he recorregut tan a nivell educatiu com laboral, ja que tinc experiència en el món de l’educació i el lleure i en educació especial, m’han ajudat a sentir-me preparada i valenta per iniciar aquest projecte amb confiança i seguretat: “Carantoines, mare de dia a Tona”. Neix el setembre de 2015, ja que em permet ser la mestra i la mare que visualitzo en el meu ideal i al mateix temps conciliar la vida laboral i familiar tan de la meva família com de les famílies que confien i confiïn en aquest projecte. I amb aquest projecte al damunt, se'm convida a escriure a L'Escriba cada quinze dies sobre el que més m'agrada: criança, infància, educació, literatura infantil, activitats i experimentacions sensorials i altres temes relacionats.