Sorgit de les entranyes del Treball de Final de Carrera, Anna Junyent ens porta un llibre de l’univers Ghibli en clau feminista, i més concretament sobre les protagonistes de les pel·lícules de Hayao Miyazaki. Miyazaki i Isao Takahata van fundar aquest estudi japonès l’any 1985 dedicat a l’animació i amb pel·lícules a l’esquena com El meu veí Totoro (1989), El viatge de Chihiro (2001) o El castell ambulant (2004).

Anna Junyent, professora de secundària i antiga estudiant de cine, per influència, evidentment fan incondicional de Ghibli, es declara una gran fan de l’obra de l’estudi, però la pel·lícula que més la va influenciar i portar fins on és ara és El viatge de Chihiro. Aquest fet també la va portar a redactar el Treball de Final de Carrera sobre les pel·lícules d’aquest estudi, però amb una petita observació: totes les pel·lícules de Miyazaki produïdes per Ghibli són protagonitzades per dones, dones fortes, amb caràcter i voluntat. Dones que no s’arruguen davant el perill i l’enfronten amb el que faci falta. És curiós que venint d’un país, el Japó, amb una tradició tant masclista, aquest estudi hagi sabut plasmar sempre uns personatges femenins empoderats.

L’Anna planteja el llibre en forma d’anàlisi, pel·lícula per pel·lícula, amb una descripció detallada de l’argument, posant molt d’èmfasi en els personatges femenins i com aquests intervenen, modifiquen i afecten la trama de l’acció alhora que l’argument les afecte a elles. Explica com els personatges no són plans, tot el contrari, destaquen per un caràcter canviant i evolucionant en funció de com han d’anar afrontant els reptes que se’ls plantegen. Els eixos i les històries fan que els personatges es vegin obligats a reaccionar, i la manera com ho fan és el que crearà el caràcter del personatge en qüestió i l’anirà emmotllant a la història. L’autora explica aquest fet a la perfecció, combina la descripció del film i del personatge amb una anàlisi pròpia i detallata. A més, m’ha semblat especialment interessant també l’anàlisi dels personatges secundaris, no només per sexe, sinó també en funció de les línies de diàleg que tenen.

Cada capítol, equivalent a una pel·lícula, està estructurat de manera que trobem una fitxa tècnica a l’inici, una desaparició i context del film per desencadenar a l’anàlisi en qüestió. També cal destacar una introducció al llibre que ens ubica dins el món Ghibli i la història de l’animació japonesa, així com la història del Japó i com aquesta ha tractat les dones al llarg dels diferents períodes històrics. Tot això acompanyat d’imatges que il·lustren en tot moment allò que estem llegint, gràcies a una curosa edició de Diabolo Ediciones. No oblidem que parlem de cinema i el cinema entra per la vista (entre d’altres sentits).

Aquesta obra només m’ha deixat amb ganes de més; de més anàlisi, de més personatges femenins i de més Ghibli. M’agradaria molt veure un segon volum amb altres pel·lícules d’aquest estudi, aquelles dirigides per Isao Takahata, les quals penso que també serien de digne menció per l’ús dels personatges femenins i la profunditat de les històries, segurament més faltades de fantasia que les de Miyazaki, però igual d’interessants. A més, tot i que la producció de Ghibli va cessar amb la mort de Takahata i la jubilació de Miyazaki, sempre ens quedarà l’Studio Ponoc, els hereus de la saviesa  i coneixements dels dos mestres. Així que espero poder seguir comptant amb publicacions com la de Mujeres de Ghibli d’Anna Junyent.

AnteriorAquest divendres al cine…
SegüentConspiracions i premis buits: Crítica de ‘Black Panther’
Avatar photo
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.