Vaig descobrir l’explorador i naturalista John Muir quan vaig comprar el seu llibre Travels in Alaska en una llibreria de Ketchikan, a la mateixa Alaska. I més endavant, ja amb la idea d’un viatge cap a l’Oest dels Estats Units no vaig dubtar a descarregar-me al Kindle el The mountains of California. Malauradament, no es troba en edició catalana ni castellana. El llibre, de 1894, explica exhaustivament el que el naturalista i explorador va descobrir en els seus viatges per les muntanyes de Sierra Nevada, a Califòrnia.

De fet, l’autor va estar vivint a la vall del Yosemite l’any 1869 fent-se càrrec d’una petita serradora. Durant el seu temps lliure, però, explorava constantment la vall i va arribar a la conclusió que havia estat formada per glaceres. Muir sentia una connexió especial amb la naturalesa i la volia conèixer exhaustivament. Precisament, The mountains of California està estructurat en capítols temàtics: glaceres, neu, boscos, arbres, tempestes, riuades, cabres salvatges, esquirols, etc.

Crec que ha estat aquesta divisó amb capítols que aprofundeixen en un tema concret fa que costi una mica més de llegir que el dels viatges a Alaska. Aquesta vegada John Muir no explica tant les seves expedicions com els resultats de les observacions que en va fer. El llibre recull una gran quantitat d’informació que de ben segur un naturalista apreciarà molt més que jo, però he trobat a faltar aquelles dificultats pel viatge, aquella sorpresa davant del paisatge i aquelles trobades amb la gent local que van fer que l’altre llibre em semblés molt més entranyable.

De tota manera, la narració de les experiències del naturalista a Sierra Nevada és una bona manera de conèixer els boscos i muntanyes de la Califòrnia que massa sovint queda amagada rere l’estela de les platges i les pel·lícules de Hollywood. A més, no ens podem oblidar que John Muir l’any 1903 va emportar-se l’aleshores president Theodor Roosevelt tres dies d’acampada al Yosemite i el va convèncer de convertir-lo en Parc Nacional. Són famoses les seves paraules: “Qualsevol ximple pot destruir arbres. No poden córrer”. Afegia que mentre se’n pogués treure diners, els arbres estarien en perill i que alguns feia tres mil anys que havien nascut en aquells boscos de l’Oest. Déu els havia aconseguit salvar de les tempestes, les riuades, les malalties i les allaus, però no els podia salvar dels ximples; només ho podia fer l’Oncle Sam.

L’any 1916, i després dels esforços de John Muir i dels altres membres del Sierra Club, que ell mateix havia fundat l’any 1892, la reserva natural es va convertir oficialment en el Yosemite National Park.

Comparteix
AnteriorLa dolçor d’Elisbetta
SegüentCrítica de ‘Els 100’
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: