Just abans de viatjar a Islàndia, ara fa uns quants anys, vaig comprar-me el llibre Cartas de Islandia per anar preparant el viatge, però al final vaig decidir no llegir-lo fins allà mateix. El vaig començar ja a l’avió que em portava de Barcelona a Reykjavik. Després, a mesura que passaven els dies n’anava llegint fragments fins que el vaig acabar a l’avió de tornada.

Auden i MacNeice són dos dels poetes britànics més reconeguts del segle XX i l’any 1936 van fer un viatge a Islàndia del qual n’havia de sortir un llibre que havien promès a l’editor. El resultat és aquest Cartas de Islandia, que no és un llibre de viatges convencional, sinó que reuneix cartes, fragments de diari, reflexions, poemes i fins i tot un irònic testament dels dos autors.

Hi ha hagut molts fragments que m’han semblat fantàstics i m’han portat al mateix paisatge que jo estava veient fent un salt en el temps, un salt que a vegades no feia que fos tot tan diferent com pugui semblar. M’han agradat molt les cartes de Hetty a Nancy explicant el seu viatge a cavall per l’illa dormint en tendes de campanya i en cabanes acompanyada de joves estudiants de bones famílies angleses. En general destacaria sobretot la ironia que conté el llibre i que el fa fantàstic per a un lector del segle XXI malgrat els anys que han passat. És clar que personalment em faltaven referents, però crec que s’entén el que els autors volen transmetre i no vaig poder deixar de somriure en molts moments.

Un llibre de viatges molt diferent però molt interessant i més si tens la sort de poder-lo llegir mentre trepitges els llocs que el van inspirar.

W.H. Auden explica a un islandès quines són les impressions del seu viatge, però abans s’excusa així:

“Aunque no sé si la opinión de un turista tiene algún valor; cuando éste no tiene un trabajo en el país que se visita, su conocimiento de las relaciones económicas y sociales se reduce al estudio de las estadísticas oficiales y al cotilleo de los salones de té; ignorante de la lengua, su juicio sobre el carácter y la cultura de sus gentes se limita a lo superficial, y la duración de la visita, en mi caso de tres meses, le impide conocer a fondo el material con el que trabaja.”

Auden, per tant, era molt conscient del que significava conèixer un país, o desconèixer un país, quan s’és un viatger que només s’hi passa un període curt de temps. Un llibre, però, que val la pena tenir en compte per posar-lo a la llista si es té intenció de viatjar al país nòrdic.

Comparteix
AnteriorCrítica de ‘La Favorita’
SegüentAquest divendres al cinema…
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: