Quan vaig de viatge procuro que sempre m’acompanyi algun llibre i, quan vaig fer cap a la ciutat de Nova York, no em vaig oblidar del Weekend (d’estiu) a Nova York, de Josep Pla perquè viatjar amb l’autor empordanès era sinònim de fer-ho amb un bon guia.

El llibre es va publicar per primera vegada l’any 1955 com a tercera sèrie de les “Cartes de lluny”, i recull les cròniques del viatge a Nova York que havia publicat la revista Destino l’any 1954. Josep Pla va fer estada a la ciutat aquell mateix any per encàrrec de l’editor Josep Vergés. La ciutat era aleshores molt diferent de com és ara, però malgrat això Pla en fa un retrat d’allò més actualitzat. Sembla mentida que la majoria de les reflexions que fa a mitjans del segle XX, puguin ser tan vigents encara ara.

Pla arriba a la ciutat americana en vaixell i s’emociona davant la visió de l’estàtua de la Llibertat i dels alts edificis de Manhattan, però també reflexiona, profetitzant malauradament el que passarà molts anys després, sobre la vulnerabilitat d’una ciutat fàcilment atacable des de l’aire. Pla s’esgarrifa només de pensar què pot passar si un dia s’enfonsa un d’aquests grans edificis, i l’any 2001 tots vam veure en directe com això mateix passava davant la impotència de tots. Aquí en teniu un fragment:

“Quan hom contempla des d’una altura plausible la concentració humana que viu al voltant de l’estuari del Hudson, la seva densitat espessa, i hom pensa en la possibilitat d’un atac de l’aviació amb bombes atòmiques –o de qualsevol classe- se li posa la pell de gallina. Per poca imaginació que hom tingui, se li apareix mentalment un espectacle terrorífic, apocalíptic. De tota manera, durant el període de prosperitat fabulosa que ha seguit a la segona guerra mundial –prosperitat que es manté d’una manera brillantíssima i només cal veure les cotitzacions de la Borsa de Nova York, que han arribat a xifres rècords, mai no somniades-, durant, deia, aquest període de prosperitat el nombre d’estructures verticals que s’han construït ha estat nombrosíssim. S’ha donat, doncs, aquesta paradoxa: aparentment Nova York, i en general tota l’àrea habitada de l’estuari del Hudson presenta una dramàtica vulnerabilitat. Aquesta sensació terrible de perill ve donada precisament per les construccions verticals. Hom queda literalment esborronat només de pensar que un d’aquests gegants pogués esfondrar-se. I bé: els últims trenta anys registren les més altes xifres d’activitat en aquesta classe de construccions.”

Una lectura imprescindible, doncs, per tots aquells que aquest estiu vulguin descobrir la Nova York dels anys cinquanta i segur que també la d’ara.

Comparteix
AnteriorPremi Llibreter 2019
Següent‘La vida de las abejas’, una vida dedicada a la comunitat
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/19/d539144633/htdocs/app540051993/wp-content/themes/Newspaper/includes/wp_booster/td_block.php on line 353

Deixa una resposta: