La Biblioteca digital del Núvol va publicar l’any passat Converses a l’Iran de l’escriptora Carme Villabona, un llibert només d’una cinquantena de pàgines que aconsegueix transportar-nos a un país del Pròxim Orient que és per a molts i per a mi també un gran desconegut. Amb ganes de viatjar algun dia a l’Iran, vaig descarregar-me l’ebook amb la voluntat de llegir-lo de seguida, però maluradament vaig anar postposant aquesta lectura fins ara que l’he feta d’una sola tirada.

Carme Villabona divideix el llibre en tres parts diferenciades però totes prou importants perquè ens formem una idea clara de la mirada que ens proposa sobre el país. La primera, titulada “El talismà de la paraula” és una d’aquelles invitacions al viatge que no passa desapercebuda i on l’autora ens parla de la curiositat de saber, de viatjar per aprendre, de voler conèixer per respondre interrogants, “explorar, escoltar, escriure”, ens diu Carme Villabona i és això realment el que fa en el relat que llegim a continuació.

La segona part és la que pròpiament dona títol al llibre, “Converses a peu de carrer”. És sorprenent la capacitat de l’autora per establir converses amb iranians i iranianes que l’ajudaran a fer-se una idea de la complexitat d’un país que coneixem tan poc. HI ha dones que tenen por de parlar, d’altres que estan cansades d’amagar-se rere robes fosques, com la Zarren, de setanta anys, que li explica: “No és la religió qui ens lliga, és el règim”.

Villabona, però, també parla amb homes, homes cansats d’aquest mateix règim de què es queixava Zarren, i d’altres que viuen l’islam intensament, com un mullah o l’aiatol·là Amir. L’escriptora no té por de parlar amb ningú i això és una de les coses que més m’han interessat d’aquestes converses que donen títol al llibre.

La tercera part, “De llocs i de gent”, ens explica el recorregut que l’autora va fer pel país, un itinerari que comença a la capital Teheran i que la portarà fins als límits de l’Iran amb Azerbaidjan i Armènia, i també a llocs tan reals com literaris per a mi, Persèpolis o Isfahan.

 

Anterior“El jardí de la violeta”
SegüentAquest divendres al cine…
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).