En aquesta mateixa secció vaig parlar de dos llibres de Josep Piera que m’havien acompanyat, l’un a Marràqueix i l’altre a Nàpols. Aquesta vegada he viatjat amb Josep Piera des de les pàgines del llibre a una ciutat on no he estat mai. A Jerusalem comença amb una primera part, de l’any 1999, en què l’autor es planteja per què viatjar a la ciutat de Jerusalem. A més, llegeix autors catalans que hi han estat i que en van relatar el viatge, com els mallorquins Maria Antònia Salvà i Miquel Costa i Llobera, Jacint Verdaguer amb el seu Viatge a Terra Santa i Josep Pla, un dels nostres autors que més viatges han relatat. 

Lectures viatgeres, un company de viatge expert en la ciutat i records d’un amic de la colla de joventut el porten a viatjar cap a Israel a bord d’un creuer. La travessia, que fa tot sol, ens serveix per conèixer les reflexions de l’autor entorn del viatge i també dels companys amb qui navega per les aigües de la Mediterrània. Finalment, la primera topada amb Israel no és la que l’autor s’esperava: 

“La història sagrada no s’adiu amb el que veig; el que veig va, això sí, al desert. Aquest paisatge, tants voltes viscut des de la dolçor de la representació nadalenca, em decep. No fa ni un segle, els pelegrins, en arribar-hi, sentien la commoció austera d’un lloc que els transportava mite enllà; avui no. Aquell paisatge atemporal i aquella beatitud ja no són d’aquest món. Avui Betlem és una ciutat polsosa, i en obres, amb edificis sense cap gràcia, pisos i pisos vulgars, alçats on abans hi havia coves de pastors.” 

La segona part del llibre, intitulada pròpiament “A Jerusalem” i datada el 2001 ens porta cap als records del viatge que hi va fer a les acaballes de 1999. És, doncs, una visió de la ciutat i el país vista des del record. I el record el porta a explicar-nos l’escepticisme amb què observa els llocs sants un agnòstic educat en el catolicisme. Això no treu que no se senti commogut en alguns moments: 

“La visita al Sant Sepulcre em trasbalsà, tot i l’escepticisme. No per les pedres, ni per les imatges, ni per res d’això. El que em va colpir, i em va fer pensar, va ser una simple escena de les que mossèn Cinto qualificaria d’humils.” 

Piera dedica també un capítol a Samuel, un jueu americà amb qui es topa en la seva estada a la ciutat i amb qui pot conversar sobre la situació d’Israel i Palestina, una situació que entra amb força al llibre en la tercera part, gairebé la més llarga, que es titula “Nota d’actualitat” i que són notes que Piera va escriure entre juliol de 2001 i gener de 2002 mentre estava convalescent d’una malaltia en una residència. 

Les notes parlen sobretot del procés de pau iniciat entre Israel i Palestina i de com tot es tergiversa quan el setembre de 2001 dos avions s’estavellen a les Torres Bessones de Nova York. Tot això fa que Piera segueixi per la premsa el dia a dia i reflexioni sobre com canvia el món en aquell inici del segle XXI lligat amb un lloc que fa poc temps que va trepitjar. Potser aquesta part de l’obra queda una mica desfassada ara que han passat gairebé vint anys, però no deixa de ser interessant de llegir les reflexions que en fa l’autor en el mateix moment en què es generen les notícies i tot es precipita tan de pressa. La ciutat de Nova York es converteix a ulls de Josep Piera en una nova Jerusalem, una ciutat que es construeix i reconstrueix moltes vegades al llarg de la història. 

Tot plegat, és un apropament interessant a la ciutat santa de Jerusalem i a la reflexió que en fa un autor tan viatjat com el valencià. 

 

AnteriorBond, còmics Bond
Següent“La piedad del primero”, Pablo Bueno
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).