Lisboa, Llibre de bord és una petita joia de cent pàgines que José Cardoso Pires va publicar l’any 1997, poc menys d’un any abans de morir. L’escriptor, reconegut com un dels autors més importants de la literatura portuguesa del segle XX, es passeja per la capital portuguesa i ens convida a passejar-hi amb ell.

Vaig comprar el llibre fa anys, just abans de visitar la ciutat de Lisboa i el relat de Cardoso Pires em va acompanyar tota la setmana que hi vaig ser. Ara l’he rellegit i he tornat a gaudir-ne com la primera vegada. Nascut fora de la capital, l’autor va viure durant gairebé tota la seva vida a Lisboa i és aquesta ciutat coneguda la que escriu i descriu “com una ciutat que navega” aturada sobre el Tejo.

Ja de bon començament l’autor ens confessa que “ningú no podrà conèixer una ciutat si no sap interrogar-la, interrogant-se a si mateix.” I això és precisament el que fa en cada un dels breus capítols en què es passeja pels diferents barris de la Lisboa que més estima.

El més interessant del llibre és que la mirada de l’autor ens permet a nosaltres, lectors i visitants de la ciutat, veure una Lisboa diferent de la que ens expliquen les guies de viatge. Per les pàgines de Cardoso Pires hi desfilen carrers, places, monuments i estàtues, però sobretot hi coneixem i reconeixem els seus habitants. Descobrim els vells de jardí jugant a cartes, els qui deixen passar les hores en els bars o els famosos Calceteiros que embelleixen les voreres de la ciutat perquè “són ells els qui adornen i cobreixen de memòries els camins que nosaltres, els de Lisboa, fem cada dia”, diu l’autor a la pàgina 80.

A més de tota aquesta gent anònima, dels gats de carrer i dels corbs, Cardoso Pires ens parla dels artistes nascuts a la ciutat o que en un moment o altre hi han fet cap. Així, desfilen per les pàgines del llibre Camões, Pessoa, O’Neill i molts d’altres escriptors com el seu amic Lobo Antunes. Dibuixos de Sebastião Rodrigues, Carlos Botelho, José de Almada i Julio Pomar acompanyen també el text de Cardoso Pires.

Records literaris, però també records molt personals són els que trobem en aquesta Lisboa de l’autor portuguès:

“I si baixo alguns metres i em veig a la plaça Do Carmo, amb la font al centre esquitxada d’ocellets, aleshores alguna cosa molt vertical em deixa aturat, perquè va ser en aquest lloc on vaig viure el moment més commovedor de la meva vida de ciutadà. Plaça Do Carmo de l’any 74, qui la pot oblidar? Era primavera i la capital proclamava la Revolució dels Clavells davant els amos de la Dictadura acorralats en una caserna.” (pàg. 63)

El dia que aneu a Lisboa, doncs, no us oblideu aquest Llibre de bord que en va escriure Cardoso Pires, perquè hi descobrireu la capital atlàntica amb tots els seus enigmes, ombres, poetes i records. Serà aleshores que, com diu l’autor, “tendrament i confiada, ens reconeixem encara més ancorats a la ciutat que ens ha vist marxar.”

Comparteix
AnteriorH.P. Lovecraft: ‘El soñador de Providence’
SegüentDes de dins
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: