En dues ocasions he escrit en aquesta mateixa secció sobre llibres que ens parlaven de les meravelles de la Ruta de la Seda, el de Colin Thubron, La sombra de la Ruta de la Seda, i el d’Eduard Balsebre, Deu rutes per Taixkent. Hi torno encara una altra vegada just quan aquest estiu he viatjat a Uzbekistan, un dels països de l’Àsia Central més importants per entendre què significava aquesta ruta comercial que creuava d’Europa fins a la Xina.

Uzbekistan, subtitulat Tamerlán desplaza a Lenin, és un llibre de del periodista andalús Antonio Checa publicat dins la col·lecció Los viajeros de l’editorial Renacimiento. Segurament hauria d’haver llegit el relat de Checa abans de viatjar al país, però no hi vaig ser a temps i me l’he llegit després. Això m’ha ajudat a reviure determinats llocs i sensacions, però també m’ha permès veure alguns petits canvis que, segons alguns uzbecs amb qui vaig parlar, comencen a ensumar una mica la llibertat que mancava encara abans del 2016 quan hi va viatjar l’autor.

El llibre de Checa no és exactament un relat de viatges, sinó una extensa presentació del país. En la primera part l’autor informa sobre la geografia, la història, la religió, l’economia i la política, entre d’altres temes. Es basa, sobretot, en una idea que ja ens esmenta en el subtítol, és a dir, el pas del país des del comunisme que va viure durant els anys en què va ser una de les repúbliques de l’URSS fins al nacionalisme dictatorial d’Islam Karimov, el president que va portar el país a la independència i que el va governar des d’aquell 1991 fins al 2016 en què va morir sobtadament d’una aturada cardíaca.

Aquesta visió del país m’ha servit per entendre millor el que hi havia vist, però, en canvi, no m’ha ajudat a apropar-me a les sensacions que vaig tenir visitant unes ciutats tan llegendàris com Khiva, Bukhara o Samarcanda. No és fins a la segona part que l’autor es permet una mica més fer d’autèntic viatger i mostrar-se ell mateix com a protagonista d’un viatge a un país que ha estat una autèntica cruïlla de camins des de temps immemorials.

Uzbekistan, d’Antonio Checa, és una bona guia per viatjar al país de l’Àsia Central, però no és un relat de viatges prou subjectiu per enamorar-se d’unes ciutats tan boniques i fascinants com són les que coneixereu si mai hi viatgeu.

 

Comparteix
Anterior‘Una magia más oscura’, el primer volum d’una trilogia
SegüentAquest divendres al cine…
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: