Ara que fa vuitanta anys del final de la guerra civil, he recordat el llibre de Nancy Johnston publicat per primera vegada en anglès com a Hotel in Spain l’any 1937, la primera part i Hotel in flight l’any 1939, la segona. És una llàstima que hagin hagut de passar tants anys per tenir-ne una edició en català, però suposo que mai no és tard i val la pena que s’hagi acabat publicant al nostre país.

Aquest mes, doncs, no viatgem gaire lluny de casa, però ho fem amb un llibre i des d’un punt de vista que val molt la pena. Nancy Johnstone i el seu marit Archie van comprar un terreny a Tossa i hi van construir un hotel l’any 1934, quan aquest racó de la Costa Brava era un refugi d’artistes i hi començaven a arribar els primers turistes. La primera part del llibre explica sobretot la relació del matrimoni anglès amb la gent del poble i amb els refugiats alemanys que viuen també a Tossa. És una part divertida, que retrata els catalans des del punt de vista d’una jove anglesa dels anys trenta: “No costava gaire adonar-se que érem a Catalunya. Els crits i els bruels que sentia al carrer indicaven, sens dubte, que dos catalans la feien petar tranquil·lament a la plaça del mercat.”

La segona part, però, descriu l’aposta del matrimoni per quedar-se al país malgrat l’esclat de la guerra i la transformació de l’hotel en una colònia per a nens refugiats.
“L’hivern del 1938 es presentava depriment. No quedaven joves a Tossa. Havien cridat totes les lleves, des de nois de divuit anys fins a homes de trenta-cinc. La gent gran que quedava al poble seien tristos al cafè llegint el diari per saber quina era la següent lleva mobilitzada.”

Les anades i vingudes de Barcelona, els bombardeigs i la por als feixistes fa que els Johnstone acabin fugint amb seixanta nens cap a França. És una part del llibre dura i que m’ha acabat fent vessar unes quantes llàgrimes: els camins plens de gent ferida i morta de gana, les condicions dels camps de concentració i tot el que comporta la derrota està descrit en les darreres pàgines del llibre.

L’editor, Miquel Berga, afegeix un post-scriptum molt interessant en què ens explica quin va ser el futur immediat de la majoria de personatges que passen per la història, real i interessantíssima, de la Nancy Johnstone. Un llibre, doncs, que és una petita joia que s’afegeix a la memòria d’un temps que no ens podem permetre oblidar.

Anterior‘Las escalofriantes aventuras de Sabrina’ round 2
SegüentUna regla de cine
Avatar photo
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).