Ara que estic a punt de tornar a viatjar a l’Amèrica del Sud, he rellegit En la Patagonia, de Bruce Chatwin (1940-1989), un clàssic de la literatura de viatges i, sobretot, dels viatges al sud d’Argentina i Xile.

El vaig trobar un dia voltant per la llibreria i no me’n vaig poder estar. El vaig llegir després de tornar de la Patagònia, però la lectura va valdre la pena igualment. El llibre, publicat l’any 1977, narra el viatge de sis mesos que Chatwin va fer per la regió austral.

 

En la Patagonia s’ha convertit en un clàssic malgrat que en el seu moment se’l va acusar d’haver-se inventat algunes de les converses que apareixen al llibre. La narració parteix de la recerca de les restes d’un antic milodont, que era una mena de peresós americà que es va extingir fa milions d’anys. El viatge per les terres de la Patagònia, on havien viscut aquests animals, porta l’autor a parlar del paisatge, però sobretot de la gent amb qui es va trobant, gent que li dona referències d’altres que van trobar a la Patagònia un refugi, com una vella soprano:

“En un momento crucial y adverso de su vida se casó con un sueco con cara de luna. Fusionaron dos fracasos y marcharon a la deriva hacia el fin del mundo.” (pàg. 78)

Explica, per exemple, la història del bandit Butch Cassidy i la del capità Charley Milward, però també el seu pas per aquelles terres de dos homes tan il·lustres com el científic Charles Darwin i el capità del vaixell que el va portar a aquelles terres, FitzRoy, un pioner de la meteorologia:

“FitzRoy i Darwin regresaron a Inglaterra en octubre de 1836 y empezaron a corregir sus diarios para publicarlos. (Tras compartir durante cinco años la misma mesa, los dos hombres habían abrazado de manera inflexible ideas diametralmente opuestas.) Aquellos salvajes “del color del ganado de Devonshire” que se zarandeaban por las aguas del cabo de Hornos en canoas de corteza de árbol, habían dejado tan perplejo a FitzRoy como a Darwin.” (pàg. 158)

En la Patagonia és, doncs, una lectura interessant i imprescindible per tots aquells qui estimen la literatura de viatges i per tots els qui vulguin descobrir una mica més de la regió austral compresa entre Argentina i Xile, encara que sigui quan ja se n’ha tornat.

Comparteix
Anterior‘La novia gitana’, Carmen Mola
Següent‘La razón de estar contigo’, la història d’un gos
Txell Guitart
Meritxell Guitart Andreu (Sabadell, 1972) és llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada i professora de Llengua i Literatura Catalana a La Salle Manlleu. Gran amant dels viatges, és autora del llibre De Vancouver a Whitehorse a través de les Rocalloses i el Passatge Interior d’Alaska (El Toll, 2016) i també dels relats: “Lliçons de quítxua a la Vall Sagrada dels Inques” (Mambo Poa 2, 2010), “El vent del sud: viatge a la Patagònia argentina” (Mambo Poa 3, 2011), “Camí de la misteriosa Alaska” (Mambo Poa 4, 2012) i “Un conte rus” (Cosins llunyans i altres contes, Cossetània 2014). L’any 2016 va ser finalista del premi Núvol de contes amb la narració “Shako Kvareli”. Podeu seguir els seus viatges al blog Bitllet de tornada, al Facebook i a Twitter (@txellguitart).

Deixa una resposta: