El Festival Nits de Cinema Oriental va engegar les projeccions de la secció oficial a concurs amb Meow, un film dirigit per Benny Chan produït a Hong Kong que com aquell qui diu acaba de sortir del forn.

En una galàxia llunyana hi ha un planeta anomenat Meow poblat per gats. Poc a poc, el planeta va entrant en decadència i els seus habitants decideixen envair la Terra. En arribar, els gats són venerats i estimats pels humans, de manera que s’obliden completament de la seva missió i se sotmeten a una vida tranquil·la. Molt temps després, els gats de Meow envien en Púding, el seu millor guerrer, per acomplir la missió inicial i, finalment, sotmetre els humans i envair el nostre planeta. En arribar, en Púding ha de mimetitzar-se amb un gat de la Terra per tal de no desintegrar-se. Així doncs, mimetitzat, pren la forma d’un grat gegantí i grassonet anomenat Xixilí.

Per altra banda, tenim una família una mica desastrosa formada per un pare exfutbolista ara sense ofici ni benefici, una mare actiu “de pacotilla”, un fill que vol ser director de cinema i la Yoyo, una nena que té pocs amics a l’escola perquè té una cama malformada que li impedeix córrer i saltar com qualsevol altre nen. Un bon dia, per aconseguir una feina, el pare s’ofereix per cuidar en Xixilí mentre el seu amo és fora.

A mesura que avanci la pel·lícula, els espectadors es veuran atrapats en una comèdia familiar amb un gat que ha d’envair el planeta i que, finalment, acaba estimant la família que s’havia proposat destruir. La família, al seu torn, passarà per algun altre daltabaix que els separarà, però gràcies a en Xixilí, tornaran a unir-se amb més força que mai.

És una pel·lícula en què es barreja l’animació en 3D amb actors i actrius de carn i ossos, una empresa difícil i arriscada que no sempre surt bé, però que en aquest cas funciona de meravella. Els detalls que conformen els personatges animats estan molt ben cuidats i fan venir ganes de tocar el pelatge, gairebé real, dels gatets. Està clar que hi ha una bona feina de producció i post producció.

En Xixilí, el gat gegant, és un personatge extremadament graciós i simpàtic. L’expressió de la cara, els gestos, els sorolls que fa… és un personatge que desperta simpatia des del minut u i amb el qual van estar encantats els nens i nenes dels casals de Vic que van acudir a la sessió, els quals, tot i veure la pel·lícula en cantonès i amb subtítols en català, van riure d’allò més.

És una pel·lícula molt recomanable que agradarà tant a infants com a adults. Original, divertida, enginyosa i amb final feliç.

Anterior‘No somos alimañas’, una bona manera de treballar els valors naturals
SegüentViatge en cotxe entre Nevada i Arizona (primera volta)
Avatar photo
Soc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici l'ensenyament i a més la correcció, la maquetació i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.