Fitxa tècnica

Títol original	The Martian
Duració	142 min
País	Estados Unidos
Direcció	Ridley Scott
Repartiment	Matt Damon, Jessica Chastain, Chiwetel Ejiofor, Jeff Daniels, Kate Mare, Michael Peña, Sean Bean, Kirsten Wiig.
Fitxa	www.filmaffinity.com

Crítica

Respira la profunditat i la dosi de filosofia de Gravity, mentre combina a la perfecció la més pura aventura especial que tant ens va agradar a Interstellar. Agafant com a referència els treballs de Cuarón i Nolan i sense voler fer una ullada al passat, ja que Blade runner i 2001… es mesuren amb un altre calibre, podem afirmar que Ridley Scott , després de molts alts i baixos i un llarg període de films força grisos, ha encertat de ple en l’adaptació de la novel.la d’Andy Weir El Marciano. Salvant les distancies entre llibres i cinema (ja que si entrem en comparació, l’experiència ens diu que  la gran pantalla gairebé sempre hi surt perdent), ens trobem amb un film molt fidel al treball de l’escriptor i enginyer californià, una història emocionant i intel·ligent que Scott recondueix cap a allò visual mentre conserva l’essència i els tocs d’humor negre que tant caracteritzen la novel·la d’Andy Weir. Pel que fa a l’elenc d’actors ( Jessica Chastain, Jeff Daniels, kate Mara, Chiwetel Ejiofor, Sean Bean….) estan tots a un bon nivell, però tan sols un, Matt Damon, brilla especialment per sobre dels altres; bàsicament n’és el protagonista i ens ofereix una interpretació on combina dosis d’humor  i patiment en un treball excel·lent que el film sap aguantar a la perfecció sense veure’s superat per la figura de l’actor principal.

Seriós i precís  en la qüestió científica, el guió, a càrrec de Drew Goddard, que ja va realitzar un magnífic treball com a director a Cabaña en el bosque, transpira realitat i coherència, i  en cada diàleg s’hi veu el reflex d’un bon treball d’investigació i assessorament. Uns efectes especials a l’altura, però que no són la base d’una pel·lícula de ciència ficció. No vol embriagar-nos amb espectaculars imatges visuals, sinó que queden en un relatiu segon pla i són l’acompanyament d’una història potent i èpica per si sola. Marte és més que una història especial d’astronautes i naus espacials, Marte vol reflexionar sobre  temes com la solitud o el futur de la raça humana, sense deixar de banda l’aventura, l’entreteniment i les emocions que pot sentir l’espectador en visionar un film de ciència ficció.

160 minuts intensos (tot i conèixer el final per anticipat) acompanyats d’una banda sonora arriscada però que encaixa perfectament amb el tarannà del film, combinant grans hits dels 80 amb una bona banda sonora original. Temes com Waterloo dels ABBA o Starman de David Bowie ens aporten una dosi de simpatia i originalitat que serveixen a la vegada de glopada d’aire fresc  en una aventura tensa i en alguns moments angoixant.

Nota alta per una pel·lícula que segurament estarà a las travesses del més de febrer i que a la vegada serveix per reconciliar-nos amb dos artistes com son Ridley Scott i Matt Damon, que potser havíem arraconat una mica en un segon pla i que aquest cop s’han ajuntat per portar-nos literalment més enllà de les estrelles, concretament a 92 milions de kilòmetres.

Marc Orra