Aquest estiu he pogut fer el que feia temps volia fer. Dedicar temps a revisionar i rellegir peces que en un passat em van encantar i que formen part de la meva infància. Una d’aquestes obres es La historia interminable (1984). Aquest fet m’ha fet adonar de quins són els malvats que més temia de petita: el buit, el no res. De fet, el malvat d’aquesta història és el No-res, l’oblit o ni tant sols això. Així que se m’ha ocorregut fer un repàs pels malvats intangibles que ens han anat visitant en la literatura i el cinema.
El No-res
Malvat per antonomàsia de la ja mencionada La història interminable, pel·lícula basada en el llibre homònim de Michael Ende (curiós que el cognom de l’autor sí que tingui final, perdoneu l’acudit). En aquesta història viatgem en un món de fantasia anomenat, com no, Fantasia. L’Emperadriu Infantil, la qual governa tot el món, cau malalta just en el moment que el malvat No-res amenaça la pau i tranquil·litat. Es per això que a un jove indi, Atreiu, se li encomana la difícil missió de salvar Fantasia i l’Emperadriu. És així com l’Atreiu, acompanyat d’un drac blanc de la sort anomenat Fuixur, viatjarà per tot Fantasia i viurà mil i una aventures contrarellotge.
El Megazero
És un zero gegant? Es un defecte d’antena? No, es (o era) el supermalvat del Club Super3. Els de la generació d’en Petri, la Nets i la Noti-Press segur que recordareu aquella massa grisa en forma de defecte de televisió que feia la vida impossible als personatges del Super3. Tot i ser un gran malvat, només tenia dues neurones en Poca i la Solta i sovint aquest fet feia que els herois del club ajudats per tots els súpers sempre aconseguissin guanyar-lo. Tot i així, sempre acaba tornant a fer la punyeta. Era una mica com el nostre Coyote català: tot li anava sempre malament, però ell persistia.
Ghost
L’enemic de l’Ant-Man i la Vespa. Tot i que sóc una hater total del món dels superherois (tant Marvel com DC), no puc evitar expressar un mínim d’afecte per aquest malvat dels còmics d’aquests superherois. Es tracta d’un malvat amb que en cap moment cerca poder, fama o diners com d’altres, sinó que la seva missió i objectiu és instaurar l’anarquia i castigar les corporacions capitalistes i opressives (gran fan de les CUP).
El fum negre
Em sap greu haver de fer servir un nom tan descriptiu i poc original, però és que realment no n’hi ha. Es tracta del fum que s’empassa, atemoritza i amenaça els supervivents del vol 815 d’Ocean Airlines a la sèrie Lost. Es tracta d’un fum negre que mata i s’emporta aquell que atrapa i li interessa. Un misteri que, tot i que queda resolt al final de la sèrie, no satisfà els fans (almenys a mi, no), per la poca credibilitat i tangibilitat del tema. Si pretenien fer una fumata negra per no haver de tenir líder, no ho han acabat d’aconseguir.
La foscor
Darkness és un film dirigit per Jaume Balagueró l’any 2002. Es tracta d’un film de terror on el malvat no nomes s’amaga en les ombres sino que és realment la foscor, la foscor que ha de fer sucumbir el món mitjançant rituals i entitats de submóns. Tot una vertadera trama de terror on no hi falta de res, ni cases abandonades habitades de nou però amb un passat tenebrós, sectes, visions, nens que dibuixen allò que només els veuen, i evidentment, malvats d’allò més temibles i poc palpables.
Doncs bé, si bé a la vida real em fa més por el mateix ésser humà que no pas qualsevol fantasma que pugui haver habitat casa meva, als films no hi ha res més tenebrós que enfrontar-te al no-res, per moltes males i evidents intencions que tingui.
