Avui us volem presentar un autor oblidat i maleït a la vegada. Una persona tan extravagant i contradictòria com el que segueix.
Bisexual i faldiller, anarquista i ocultista, alcohòlic i conservador, drogoaddicte i llicenciat en dret, espia i traïdor, racista i amant del jueus.
Hans Heinz Ewers (1871-1943) des de molt jove va mostrar interès per la filosofia, la mística, la psicologia, les ciències ocultes i l’escriptura. I ho va demostrat en la seva vida d’allò més polifacètica. Va ser anarquista stirnerià, decadent, rodamón, espia alemany a Estats Units, Novel·lista, assagista, poeta, editor, cineasta, actor.
En un principi va poder gaudir d’una bona posició social gràcies als seus escrits i el seu sentiment nacionalista. Però els seus gustos van anar derivant cap a una vessant no tant estimada pel seu públic. La seva escriptura va derivar cap a vessants més ocultes i estranyes, que només un públic molt reduït era capaç d’apreciar.
Va ser un nazi torturat pels mateixos nazis. Ewers va haver de pagar les conseqüències d’haver estat afiliat al Partit Nazi, però també les conseqüències de ser un feixista “poc radical”. El Partit Nazi va utilitzar Ewers i les seves habilitats per fer propaganda del partit i redactar discursos, però no els agradava tot el que Ewers escrivia en el seu temps lliure, fins al punt que van prohibir a llibreries, biblioteques i editorials imprimir i distribuir la seva literatura. El mateix partit Nazi al qual havia ajudat el va deixar a la més extrema pobresa, fins i tot el va abandonar en el llit de mort l’any 1943 on va morir de tuberculosi. No va ni tant sols veure el suïcidi que Hitler havia conduit el seu propi país.
L’obra d’Ewers és una barreja de diferents corrects ocultistes amb influències clares de Poe, Baudelaire i Wilde. Després de diferents èpoques de censura i prohibició, els seus relats curts s’han fet famosos a nivell mundial. Relats com L’aranya, La Salsa de Tomàquet, La Mamaloi, El final de John Hamilton Llewellyn entre molts d’altres.
Us convidem a llegir algun dels relats d’Ewers i que ens digueu què en penseu.