“Tothom té la seva història d’amor. Tothom. (…). L’única història.”  (Julian Barnes)

Diuen que tal com comença un llibre, la tinta impresa a la primera frase anuncia i preveu, descobreix i valora  el que et trobaràs a les pàgines següents, fins l’últim punt i final. Opineu vosaltres mateixos:

“Què preferiríeu: estimar molt i patir molt, o estimar poc i patir poc? Vejam, em penso que, al capdavall, és l’únic dilema vàlid.”  (Julian Barnes)

Per a mi estem davant d’una gran història que molts cineastes, crec, s’haurien de barallar per portar-la al cinema. Té tots els ingredients per triomfar. L’eix central de la narració és l’amor; un relat d’amor (quasi impossible) entre una parella que, per les seves característiques i naturalesa particulars, trenca amb els clixés de la societat (classe mitja/alta) anglesa de finals del segle passat. Societat en la qual totes les relacions públiques les trobem en els clubs de tennis o de golf; cercles en què són importants els referents polítics i la bona i correcta conducta que un individu tingui per formar-ne part. Cercles que no entenen d’amor en estat pur…

El pas del temps, els fets i l’entorn impactaran sobre aquests dos personatges, i sobre històries d’altres relacions. Se’ns mostraran parts menys agradables en les relacions de parella, posarà els personatges i a nosaltres, els lectors, davant d’un espill de realitat.

La cruesa del relat somourà la nostra ànima per advertir-nos de la perillositat dels enamoraments, de les jugades de l’amor, del paper de  l’atzar en les relacions. Malgrat tot, és un perill que hem de viure els humans ja que ens ha estat concedit i ningú en pot escapar, en algun tall de la seva vida, de caure a les xarxes de l’amor i viure la seva història d’ amor.

Us enamorarà!!!

Joan Rovira

Deixa una resposta: