Hater

Fins fa pocs anys, la forma habitual de seguir una sèrie era mirant un capítol a la setmana, dosificat pel canal de televisió corresponent. Formen part d’aquesta època Lost i House de ABC, Prison Break de Fox, Heroes de NBC, etc. Avui en dia, amb l’aparició de les plataformes de streaming com Netflix o HBO, la forma més habitual de seguir una sèrie és mirant un capítol rere l’altre el dia que s’estrena la temporada. Ve a ser com passar del consum d’alcohol mediterrani a les borratxeres nòrdiques.

L’actual forma de consum de les sèries forma part d’una societat obsessionada per la immediatesa i pel consum frenètic. Si bé és cert que ens podríem autodosificar el visionat de la sèrie, l’entorn ens pressiona. En efecte, vivim amb el temor de patir un spoiler dos dies després que s’hagi estrenat una temporada! O en el cas de mirar una sèrie en parella, a veure qui s’atreveix a dir-li a la seva parella que prefereix que una temporada de deu capítols duri dos mesos i mig enlloc d’uns pocs dies!

Jo sóc un nostàlgic de l’antiga pràctica. Les sèries les gaudia molt més abans, quan una temporada durava mesos i mesos, els vincles que s’establien amb els personatges eren molt més forts que els que es poden establir actualment. L’intriga per saber què passaria el següent episodi era molt més gran que amb l’actual “Siguiente episodio en 5, 4, 3…”.

Fa poc un amic em deia que llegir li agrada poc perquè cal invertir moltes hores per una història que en format pel·lícula s’explicaria en dues hores. Em va sorprendre, però el seu punt de vista forma part del que he comentat en aquest article. La societat actual vola molt ràpid, però no sap cap a on va.

Lover

No us enganyeu. Si fa uns quants anys el fet de mirar-te una sèrie suposava està pendent un cop o dos per setmana del televisor, i sobretot està molt atent a l’horari d’emissió, era bàsicament perquè només podies veure-la aquell determinat dia i a aquella determinada hora. El món avança ràpidament, i les sèries a la carta i les plataformes, han ocupat les nostres vides com un membre més de les nostres famílies, i al mateix temps, han omplert les nostres pantalles amb un ventall infinit de sèries i pel·lícules.

Potser encara queda algun insensat com en Jordi, que per pur romanticisme, encara és partidari de seguir el ritual arcaic de mirar un trist capítol de qualsevol sèrie per setmana, i esperar-se una altra setmana més per veure el següent. Sí, ho heu llegit bé, una setmana sencera per veure què ens depararà el futur de la sèrie. A l’imaginari col.lectiu, el fet que un cop per setmana tinguem una cita davant el televisor amb la manta cobrint-nos el cos i abraçats a la nostre parella, encara ens provoca un cert benestar i una certa nostàlgia difícil d’oblidar. Però siguem realistes, el més normal és que durant la setmana tots anem de cul, i un cop hem acabat de sopar, de l’únic que tenim ganes és de ficar-nos al llit i resar a alguna divinitat pagana, per tal que l’endemà faci caure una nevada de dos metres i ens veiem obligats a quedar-nos a casa.

Vivim unes vides estressants, per aquest motiu, amb el poc temps lliure que tenim, hem d’aprofitar per veure tants capítols de la nostre sèrie preferida com el nostre cervell aguanti. Sortir a passejar o quedar amb la colla està totalment sobrevalorat, i és que qui vol amics quan cada dia pots passar una estona amb  els protagonistes d’Stranger Things? O qui vol una parella quant veus que a Big little lies totes es tiren els plats pel cap? O fins i tot podríem anar més enllà i preguntar-nos si cal sortir al carrer i arriscar-se a que un poder autocràtic ens estigui vigilant com a Handmaid’s tale?

En definitiva, mirar sèries compulsivament i capítol rere capítol és com una droga. Quants cops hem sentit la frase “estic enganxat a una sèrie”. I és que realment son addictives, per conseqüent, senyores i senyors, per una droga que és bona, deixeu-nos fotre fins al…  de sèries sense sentir-nos culpables.

-Hola, el meu nom és Marc Orra i miro sèries compulsivament. I no tinc cap problema!

Jordi Pina

Marc Orra