Fitxa tècnica

Títol original The Hateful Eight
Duració 167 min
País  Estats Units
Direcció Quentin Tarantino
Repartiment Kurt Russell, Samuel L. Jackson, Tim Roth ,Bruce Dern, Jennifer Jason Leigh, Demian Bichir, Walton Goggins, Tim Roth, Michael Madsen, James Park.
Fitxa filmaffinity

Crítica

Definitivament és en l’homenatge a grans clàssics on el de Knoxville se sent més còmode en la direcció. Los odiosos ocho és un recull de tots els films que han acompanyat el director  al llarg de la seva trajectòria i, perquè no, al llarg de la seva vida. Començant pel mateix títol, una clara referencia al film de John Sturges Los siete magníficos, passant per grans clàssics com La diligencia i fins i tot pel gènere de terror com el film del 82 de John Carpenter La cosa.La llista és llarga i si fem cas de l’elenc d’actors, Tarantino ha donat cabuda a tots aquells que l’han acompanyat en la seva trajectòria, des de Samuel L. Jackson fins a Michael Madsen o el mateix Tim Roth, amb un personatge inspirat clarament amb el “dentista” Kins Schultz de Django desnencadenado.

En els films de Tarantino tot té un perquè, tot té un sentit, i en aquesta ocasió més que mai. Los odiosos ocho, ens porta pocs anys després de la Guerra de Secessió dels Estats Units, on un grup de 8 persones queden atrapades en una casa al mig de les muntanyes de Wyoming a causa d’una forta tempesta de neu. En el transcurs de gairebé 3 hores descobrire’m quin és el passat d’aquests 8 enigmàtics personatges.

Segurament, la situació us recordarà alguna cosa: neu, una casa solitària, un grup de persones…Es podria dir que el director ha revisionat i transformat en un spaghettiwestern  una de les novel·les d’Agatha Christie, Diez negritos, amb un guió ple de girs inesperats i misteris. Tarantino torna a la més pura essència i rúbrica un film basat en diàlegs punyents i enginyosos  que s’entrelliguen amb unes escenes d’acció dosificades de forma magistral al llarg del film. Només ell és capaç d’agafar gèneres tan diversos com son el western, el cinema negre o el thriller i construir una història que ens mantingui enganxats a la butaca durant 167 minuts. Tarantino és un mestre de les històries, un conte-contes de la vella escola en temps moderns.

Mentre mirem la que tothom anomenarà “l’ultima de Tarantino”, no podem deixar de pensar en tots els films amb què ens ha captivat. Quan veiem a Joe Gage (Michael Madsen) assegut en una cadira mentre l’amenacen amb un punyal, no podem obviar del nostre cap el ritme de Stuck in the Middle with You a Reservoir Dogs, tampoc podem deixar de pensar en l’impecable figura de Jules Winfield a Pulp Fiction quan veiem el major Marquis Warren (Samuel L. Jackson) explicant una de les seves històries; i tampoc podem deixar de sorprendre’ns quan veiem el sagnant rostre de Daisy Domergue (Jennifer Jason Leigh), amb una actuació magistral, que ens recorda a la terrorífica però poètica cara de Beatrix Kiddo a Kill Bill.Records, records i més records.

Tarantino continua en plena forma i els seus films sempre tindran el mateix segell: diàlegs enginyosos acompanyats d’una excel.lent fotografia, un guió amb tocs surrealistes i una part de crítica social. A partir d’ara ja podem començar a debatre amb els companys si Los odiosos Ocho estan a l’altura d’altres films del director, si és millor o pitjor que Malditos Bastardos o Django Desencadenado; el maleït debat de sempre. Però sabeu què us dic? Que benvingut sigui maleït debat.

El mestre és el mestre, i per anys que passin, mentre romanc a la butaca del cine mentre a la gran pantalla comença la pel·lícula, no puc deixar de tenir aquell pensament que segurament coincideix amb el que teniu molts de vosaltres quan mireu a Tarantino, un pensament que ens envaeix el cap a mesura que passen els minuts, aquella reflexió que ens provoca una dualitat entren emoció i terror cada cop que el mestre ens mostra una nova obra, aquella afirmació, gairebé sempre encertada, que fem mentre mirem el company del costat i amb un moviment de negació li diem:

-Aquí no quedarà viu ni l’apuntador.

 

Senyores i senyors benvinguts a l’espectacle.

Marc Orra

https://www.youtube.com/watch?v=KmQji_BVwuk

 

AnteriorLa Trilogia del Baztán
SegüentRecull de fotos de L’enigma de l’Escriba a l’Ateneu Manlleu
Avatar photo
Elèctric de professió, però cinèfil de vocació. Soc un amant de la història i ocupo les hores perdudes entre pel·lícules i lectures. Aficionat radiofònic, m'agrada perdre'm pel món de les ones, però si realment em voleu trobar, dins d'un cinema m'haureu de buscar.