Amb aquesta pregunta es planteja la iniciativa A las olvidadas. L’objectiu d’aquest projecte és recaptar llibres dedicats per ajudar a allunyar les recluses de les seves realitats, però alhora per generar reflexió, debat i crítica.

El sistema penitenciari està dissenyat per i per als homes, bàsicament perquè són majoria. Les presons espanyoles estan ocupades en un 93% per homes. Així és com gairebé no queda espai per a les dones, ni espai físic, ni espai en la memòria de la societat. El seu càstig va molt més enllà de la privació de la llibertat, ja que són alhora les oblidades de la societat.

La primera vegada que A las olvidadas va decidir posar en pràctica el projecte van rebre 680 llibres dedicats en menys de 4 setmanes. L’objectiu en aquell moment era portar els llibres a Soto del Real i crear com un club de lectura, però de caire feminista, on es pogués parlar de literatura però també del poder que té aquesta. Després d’aquesta experiència la van seguir d’altres, a altres presons.

Aquest objectiu inicial s’ha ampliat i ara l’ambició ha crescut. A las olvidadas pretén portar llibres a cada racó de cada centre penitenciari, amb un especial interès per aquells on hi ha de dones, un col·lectiu que viu més oblidat que les presons masculines.

Teta & teta és l’associació sense ànim de lucre responsable darrere aquesta iniciativa que pretén travessar fronteres intel·lectuals. Per tal de poder seguir amb aquesta tasca, la iniciativa pretén fer un documental i editar un llibre. Tot i que accepten que el projecte documental està més verd perquè necessiten un director o directora que es vulgui fer càrrec del projecte, sí que han començat a establir les bases per editar un llibre memòria amb una selecció de dedicatòries i es pretén oferir els beneficis a una associació de reinserció social i laboral de recluses.

Us animo a visitar la pàgina web de la iniciativa, a navegar a través de la informació que s’hi explica, i per aquells que vulgueu, a participar-hi de qualsevol de les maneres que s’ofereixen.

Comparteix
Anterior‘On air’, de Carmen Pastora
SegüentPoemas, Emily Dickinson
Irene Solanich
Traductora de professió, lectora d'afició. Visc completament enamorada de la novel·la negra i de terror, tot i que qualsevol llibre que em caigui a les mans té l'oportunitat d'enlluernar-me. Sovint escric per afició, però ara per ara, els meus escrits es queden tancats a l'ordinador.

Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/19/d539144633/htdocs/app540051993/wp-content/themes/Newspaper/includes/wp_booster/td_block.php on line 353

Deixa una resposta: