‘L’església del mar’ de Ildefonso Falcones

1890

Les circumstàncies que em van envoltar just començar l’estiu no em van permetre, com cada any, anar a buscar en una llibreria un, o alguns, d’aquells llibres que feia temps que tenia en ment o que alguna amiga m’havia recomanat. Aquestes tries sempre es convertien en les meves il·lusions personals en paper pels dies de vacances. Així doncs, vaig haver de fer reciclatge entre la llibreria

Power by WinArgentina at http://www.winargentina.com/

de casa la meva mare.
És per això que pot arribar a sorprendre aquesta recomanació d’avui, una ressenya per a adolescents d’un llibre dirigit, en principi, a adults (o no…) i que gairebé tots els pares d’aquests adolescents van llegir en el seu moment més àlgic:  “L’església del mar”, escrita per Ildefonso Falcones. Un llibre que ha acabat sent també molt especial i que m’he llegit aquest estiu. La meva mare em va ajudar a escollir-lo, tot i que he de confessar que al principi el vaig agafar sense moltes expectatives. Ella el va llegir fa molt temps, i encara no n’ha oblidat l’essència, la seva vivència, i és que ella també viu els llibres que llegeix.

És una novel·la històrica, que m’ha sorprès, sobretot, per la dura realitat d’aquella època, la riquesa narrativa i la lleugeresa de la lectura ja que ho reflecteixen d’una manera tan viva que m’han fet conscient dels inferns personals dels seus protagonistes.

Com tots vosaltres, he estudiat història i l’Edat Mitjana, però ara, l’he viscut, he treballat durament i amb dolor amb ells, he patit la política, m’he indignat patint com la religió era el centre de tot, i he entès i empatitzat amb el caràcter i personalitat de cada un dels personatges, tot i que en són molts.

M’ha encantat i enriquit entendre el significat d’alguns fets que passen en moments puntuals de la història, i això m’ha passat de forma natural, i com mirant una pel·lícula, mentre llegia i avançava sense cansament.
En la meva opinió, també cal destacar quan l’autor fa que alguns personatges desapareguin i tornin a aparèixer inesperadament, això dóna un toc de misteri i intriga.

És un llibre que, tal com us deia, molts adults han llegit i ja reconeixen el gran talent d’Ildefonso Falcones, però faig una crida als de la meva edat i voltants, hi ha molts joves que no saben res de l’existència d’aquest magnífic llibre, i per això us demano a tota aquesta generació: traieu la pols a les llibreries dels vostres pares i topeu-vos

amb llibres com aquest, que mereixen ser llegits i recordats.

AnteriorParc Juràssic. Michael Crichton
SegüentS’acosta el Festival de San Sebastián
Avatar photo
Maria Ripoll Llopart (Tarragona, 1999) ha acabat la ESO a l'IES l'Alt Berguedà, a Bagà, i actualment està estudiant Batxillerat a Itàlia. Una gran amant dels llibres de tot tipus, sobretot dels romanços i aventures. Li encanta viatjar i els seus somnis són fer la volta al món amb una maleta plena de llibres i arribar a ser escriptora algun dia.