No tinc resposta a què fa que un llibre esdevingui best-seller mundial; o tinc moltes respostes en què intervindrien factors tan diversos com la maquinària mediàtica, editorial, econòmica o estètica (no en el sentit de bellesa per exemple de l’estil, sinó la més física dels llibres que els fa bonics: portades, gruix de la lletra, il·lustracions…). Jo no estic en contra dels best-sellers, però són un fenomen que em convida a la prudència. Si es venen tant, és perquè d’alguna manera connecten amb un públic ampli i heterogeni. Saben a quin públic s’adrecen. En molts casos, l’èxit és anterior a l’èxit, perquè ja neixen amb aquesta voluntat. Però no vull ser suspicaç: si hi ha gent, molta gent, que compra els llibres més coneguts del moment (un moment que, no obstant, pot ser tan breu com unes poques setmanes) és perquè la demanda existeix, o en qualsevol cas es crea. Conflueixen molts elements en el fet que un llibre aconsegueixi el triomf nacional o internacional. Passa amb els llibres de ficció. I també amb els de no-ficció. En parlem aquí i els podem anomenar llibres d’assaig best-seller.
Hi ha llibres de temàtica tan diferent, i de vegades històricament enfrontats, que no han deixat de ser best-sellers des del seu naixement i fins avui, i els dos exemples paradigmàtics són la Bíblia i L’Origen de les espècies de Charles Darwin. Crec que els lectors de no-ficció i els de ficció comparteixen la voluntat de trobar respostes a les seves inquietuds. En no-ficció el gènere hegemònic és la novel·la. Sembla ser que ens agraden les històries llargues i que captin la nostra atenció. Triomfen les novel·les que ens prometen la descoberta d’un gran secret, i això explicaria l’èxit de best-sellers com El nom de la rosa d’Umberto Eco, Els pilars de la terra de Ken Follett o El codi Da Vinci de Dan Brown. Però la descoberta d’un gran secret és també la característica exitosa de l’assaig best-seller. El secret resideix dins de nosaltres mateixos. Això explica l’èxit dels llibres d’autoajuda; i ho dic més a favor que en contra; perquè aquesta mena de llibres no cerquen l’excel·lència literària sinó el missatge positiu per enriquir i calmar el nostre interior. Saber quina funció fa un llibre ens estalvia la crítica destructiva. Jo crec que si un llibre ens fa un bé, no l’hi hem de demanar més del que necessitem que ens aporti. Això explica la gran acollida mundial que va tenir el llibre El secret, de Rhonda Byrne. Ens fa sentir-nos especials, i així s’explica també la gran recepció internacional de Sàpiens, Una breu història de la humanitat, de Yuval Noah Harari.
Per entendre les claus de quines són les característiques que, a nivell teòric i analític fan que un best-seller funcioni i entendre que l’autoajuda tingui grans guanys editorials i econòmics, recomano dos llibres de David Viñas: El enigma best-seller, d’una banda, i també Erótica de la autoayuda. A mi m’agrada remenar llibres tant en les llibreries com en les biblioteques, i reconec que tinc una actitud prudent amb les novetats perquè no puc veure el que s’hi cou al darrera, per què aquells llibres i no altres; però com que aquesta sensació és inevitable, penso en positiu i, almenys a priori, em deixo seduir per la tria que fan els llibreters i els bibliotecaris. Jo no sempre m’enamoro d’un llibre de manera racional; de vegades em guio per una intuïció que fa que capti la meva atenció una novetat de manera semblant a com també em capta l’atenció un clàssic; i això em passa amb la ficció i amb el que he anomenat l’assaig best-seller, el qual ens parla d’una realitat o de realitats diverses de tal manera que ens sentim millor, i la temàtica és tan diversificada i atractiva com ho són els nostres interessos, entre d’altres els d’actualitat política, intel·lectual i emocional; de com menar una vida sana o de practicar un esport o de consells per al dia a dia per desestressar-nos de la quotidianitat; de viatge a tots els països possibles i impossibles, de meditació, d’història de la nostra nació i de la deriva del món del nostre avui i del passat al qual s’hi vincula, etc. No cal que sempre desconfiem de les bones vendes d’un assaig: si encaixen amb la nostra realitat immediata i l’enriqueix o la consola no cal demanar-l’hi més.
Amb tota lectura aprenem lliçons. Tota lectura provoca un canvi; i com que escollim lliurement (les novetats tenen el seu espai com també el tenen els clàssics), sabem que és difícil que un llibre ens faci mal, per tal com en aquesta art com en qualsevol altra, hi trobarem el forniment cultural i amb ell la formació. Pot ser un aprenentatge amb diferència de nivells d’exigència. La lliçó que busquem pot ser molt senzilla o molt complexa. L’entreteniment, al seu torn, pot ser poc o molt exigent i d’assaig, com en tota l’oferta i la demanda literària (o diguem-l’hi dels llibres en general), hi ha graus de recepció diversa, de manera que l’exemple d’encert comercial alhora que de gaudi lector és l’assaig de divulgació, i n’és un exemple conegut i reconegut la Breu història del temps de Stephen Hawking. En el fons el que ens agrada són les narracions, d’assaig però també de ficció, que ens fan sentir-nos que som especials en la vida. Els llibres ens recorden i ens confirmen que sí, que som especials i ens ensenyen que llegir-los ens fa sentir millor, els nous i els antics.
