Fitxa tècnica

Títol: Aquaman
Director: James Wan
Actors: Jason Momoa, Amber Heard, Willem Dafoe, Patrick Wilson, Nicole Kidman, Yahya Abdul-Mateen II, Temuera Morrison i Dolph Lundgren.
Any: 2018
Gènere: Acció i ciència ficció

 

Sinopsi

“Aquaman” és la història d’un superheroi dels còmics de DC on Arthur Curry (Jason Momoa) descobreix que és l’hereu del regne submarí de l’Atlàntida. Fill de la reina Atlanna (Nicole Kidman) i d’un humà que treballa al Far (Temuera Morrison) i, per tant, meitat humà i meitat atalante, ha de demostrar que és digne de ser rei. En un viatge on haurà de lluitar per aconseguir la pau en els regnes dels mars i de la Terra.

Al meu parer…

És una versió d’Aquaman extraordinàriament futurista on el doblatge a l’Espanyol no és un dels punts forts. Una història previsible des de l’inici, que necessita de la ciència-ficció i dels efectes visuals per diferenciar-se de la resta de versions. Cal destacar, que es requereix d’una gran imaginació per crear una batalla submarina on es va a lluitar amb estrelles i cavallets de mar, adaptades pel combat. Considerant que cap dels dos animals són bons nadadors en la realitat.

Biològicament hi ha molts errors a destacar. Com quan a l’inici, l’Arthur, que encara és un nen, va a visitar un aquari i un tauró pica el vidre repetidament, la qual cosa és absolutament impossible. La part del morro dels taurons és molt sensible i mai l’utilitzen per donar cops. El morro (musell) és on hi ha uns òrgans anomenats ampul·les de Lorenzini, les quals detecten els camps magnètics, i els taurons els fan servir per orientar-se. Donar-se un cop molt fort en aquesta part els genera desorientació i dolor. A més, els taurons, a diferència dels peixos, no poden nedar endarrere, les seves aletes no els ho permeten. Així doncs, mai veurem un tauró tirant endavant i endarrere mentre dona cops al vidre. Queda clar que crear una pel·lícula biològicament correcta no és una de les principals prioritats.

Per altra banda, em sembla molt encertat el motiu pel qual els regnes del mar vulguin entrar en guerra amb els habitants de la Terra. El motiu és la contaminació que la humanitat evoquem al mar en diferents formats: abocaments industrials, domèstics, plàstics… Tota aquesta contaminació omple el mar de residus i canvia les propietats de l’aigua posant en perill els éssers vius que hi habiten. Actualment, els plàstics que acaben en els mars i oceans són un dels temes de moda en la conservació i les imatges de plàstics dins dels estómacs dels animals marins impacten i ajuden a la lluita contra la contaminació. És una llàstima que a la pel·lícula només es mencioni breument el problema i es perdi l’oportunitat de fer-hi més èmfasis.


Warning: A non-numeric value encountered in /homepages/19/d539144633/htdocs/app540051993/wp-content/themes/Newspaper/includes/wp_booster/td_block.php on line 353

Deixa una resposta: