Sinopsi

La razón de estar contigo, en català La raó d’estar amb tu, és la història d’en Toby, en Bailey, l’Ellie i en Bear, un gos de carrer que  es reencarna quatre vegades i  ens explica en primera persona les seves vivències.

A través de les experiències adquirides durant les vides passades i les peripècies viscudes d’aquests peluts, el lector pot veure diferents tipus de relacions humanes: la sensibilitat i l’amor d’algunes, la foscor, el dolor o el patiment d’altres… però per damunt de tot aquesta obra literària mostra la sensibilitat, l’afecte i la lleialtat que poden mostrar els cànids cap als éssers humans, la importància del que ens podem aportar l’un a l’altre i el que comporta conviure amb ells.

Al meu parer… 

El recomano a tot aquell que vulgui pasar una bona estona llegint. És divertit en moltes ocasions i de llagrimeta en d’altres, però sobretot és un llibre molt amè. És cert que si analitzes el llibre des del punt de vista etològic hi ha algunes cosetes que no serien correctes, però en general em sembla un bon llibre per sensibilitzar al lector que els animals no són joguines, que tenen sentiments tant o més purs que els dels éssers humans i que mereixen un respecte i una vida digna com qualsevol altre ésser viu. Ells volen afecte, amor, sentir-se valorats… no sóm tan diferents en alguns aspectes, de manera que segueixo preferint-los a ells abans que a segons quines persones.

Hi ha una continuació que es titula La raó d’estar amb tu: un nou viatge, la qual no he tingut l’oportunitat de llegir, però no ho descarto. Tot i així he de confesar que em fa una mica de por que em decebi.

Hi ha una pel·lícula basada en aquesta novel·la que es titula Tu mejor amigo, però no puc donar-ne l’opinió perquè personalment no l’he vist i d’entrada no tinc intenció de fer-ho. Durant el rodatge d’aquesta pel·licula, un gos va ser obligat a rodar una escena en la qual la seva vida era posada en perill… Hi ha algun vídeo a YouTube que ho mostra i en el seu moment se’n va fer un ressò mediàtic important. Em sap greu, m’ha sortit la vena animalista. El que deia unes línies més amunt: prefereixo compartir la meva vida amb un animal que segons amb quina persona.

Un fragment

“Corrí a buscar una pelota y se la dejé en el regazo, pero él apartó la cara, sin hacer caso. Su dolor era tan grande que me entraron ganas de llorar”.

 

Deixa una resposta: