El que em va cridar l’atenció d’aquest llibre va ser la sinopsi, però a un nivell més concret, em va atraure trobar-m’hi “el hombre del saco”. Per ser sincers, tenia ganes d’una novel·la més psicològica i no tant detectivesca però que enganxés bastant i així poder llegir-la ràpid. Suposo que amb el pas del temps l’olfacte, que ja està bastant entrenat, no em va fallar. Així doncs, no m’equivocava amb aquesta novel·la que passa ràpid, està ben construida i sorprèn.

Sinopsi

La doctora Ellen Roth treballa en un hospital psiquiàtric i un bon dia li cau a les mans el cas d’una pacient terroritzada perquè tem que se l’emporti “el hombre del saco”. Després de veure-la un parell de cops, la pacient desapareix sense deixar ni rastre. La doctora, preocupada per ella més enllà del que seria professional, tindrà com a missió trobar-la i salvar-la malgrat ningú tingui constància de l’estada d’aquella pacient a l’hospital. La recerca de la pacient fantasma portarà a la doctora Roth a entrar en un macabre joc en què s’enfrontarà a les seves pors més ocultes que la transportaran a la seva infantesa. Una història de paranoia i terror que no para de sorprendre al lector fins les últimes pàgines.

Al meu parer…

Crec que és una novel·la capaç de mantenir la tensió pàgina rere pàgina, ja que el lector es crea unes expectatives que finalment es veuen truncades per una trama més que ben perfilada. Aquesta tensió contínua aboca el lector a no voler desprendre’s de la novel·la fins al final. En el meu cas, haig de dir que és una llibre que em cremava a les mans i que no vaig poder deixar fins que vaig acabar; així doncs, només em va entretenir dos dies. Aquest ritme fa que ens sembli estar davant d’una pel·lícula o una sèrie i, si sóc sincera, crec que la trama podria encaixar perfectament en aquests formats, ja que està plena de cliffhangers.

Per altra banda, crec que l’autor juga molt bé a despistar el lector, el qual ara sospita de l’un i ara de l’altre. La veu narrativa, encapçalada per l’Ellen és l’eina magistral a través de la qual l’autor és capaç de portar el lector a l’equívoc. La seva percepció acaba sent la nostra fins al punt que no som capaços de veure la situació de forma objectiva. Així doncs, a nivell tècnic és una trama molt ben ordida i ben executada amb un final que deixa tothom amb la boca oberta.

El final, com he dit abans, sorprèn bastant. Sense fer spoilers (creieu-me quan us dic que és difícil) podríem dir que sembla una cosa i llavors n’esdevé una altra, de manera que la sorpresa final fa que el llibre superi les expectatives inicials. A priori sembla que estiguem davant d’un crim en què la doctora i “el hombre del saco” hagin de jugar al joc del gat i la rata, però la trama farà un pas més enllà i acabarà esdevenint una història macabra i terrorífica sobre el que pot arribar a fer la nostra ment.

Agradarà a…

Si us agrada la novel·la negra i els thriller psicològics, en aquesta història trobareu una dosi important d’ambdós. També hi ha un punt de terror que genera tensió i una angoixa considerable.

No agradarà a…

Si sou una mica aprensius, potser no és la millor novel·la. L’home del sac em va fer patir quan em trobava a casa, a les fosques i només amb el llum de la tauleta de nit per poder llegir.

 

Deixa una resposta: