Nascut a Barcelona l’any 2003, l’In-Edit Festival es va proposar abordar un camp tan poc explorat com el documental musical. Quinze anys després, la unió entre cinema i música ha atret més de 35.000 espectadors i el propi festival s’ha expandit a altres ciutats com Madrid, Berlin o Santiago de Chile.

Aquesta XV edició, i degut al tancament dels Cinemes Aribau Club on solien allotjar-lo, les prop de 60 propostes que ens ofereix aquest In-Edit de 2018 seran acollides pels Aribau Multicines entre el 25 d’octubre i el 4 de novembre. Entre elles cal destacar les pel·lícules inaugurals i de cloenda, les quals aprofundeixen en dos artistes atemporals. The King, documental d’Eugene Jarecki i produït per Steven Soderbergh, obrirà l’In-Edit i promet ser una road movie als EUA al voltant de la figura i el context social d’Elvis Presley. Per la seva part, Yo soy la rumba, de Paloma Zapata, serà la cloenda d’un festival amb un documental sobre Peret, qui va propulsar la rumba catalana al món sencer.

Documentals sobre la vida i la figura d’artistes consagrats i de gèneres musicals tan diversos com Grace Jones: Bloodlight and Bami, George Michael: Freedom!, Ryuichi Sakamoto: Coda, Where are you João Gilberto?, Yo no soy Rubén Blades o fins i tot Itzhak, documental sobre el virtuós violinista Itzhak Perlman “culpable” d’emocionar-nos a la banda sonora de Schindler’s List, es podran veure en aquesta edició del festival. L’escena catalana no quedarà fora, com hem vist amb la sessió de cloenda, però no hem d’oblidar el documental sobre la jove estrella del jazz Andrea Motis: la Trompeta del Silenc.

       

Però no només de retrats està copada la programació. La ruta per les visions de segells discogràfics independents també tindran la seva cabuda a l’In-Edit amb propostes tan interessants com Blue Note Records: Beyond the Notes o Studio 54 sobre els mítics estudis de jazz i música disco, així com hi haurà sessions especials d’Eden, film de ficció de Mia Hansen-Love que era un recorregut per l’escena electrònica francesa, i del documental de 1972 Cocksucker Blues, sobre els Rolling Stones i vetat per la pròpia banda i de la que deixen projectar poquíssimes còpies a l’any.

 

En total 10 dies i quasi 60 pel·lícules que ompliran els Aribau Multicines del millor cinema documental musical. Una proposta, la de l’In-Edit, que ja portarà amb aquest 15 anys deleitant cada cop més públic.

 

Comparteix
Anterior“Fas 6 anys. Tria un llibre”
SegüentAquest divendres al cinema…
Marc Musquera
Informàtic de professió, guionista de formació, cinèfil per afició, i melòman per obsessió. Quan no està inventant històries per possibles pel·lícules, sèries o videojocs, gaudeix tant com pot de les què altres amb més empenta duen a terme, sobretot si provenen del continent asiàtic. La seva passió per la música i les bandes sonores arriba des que feia primària quan, amb cintes de cassette, grabava les cançons dels videojocs que jugava o els títols de crèdit de les pel·lícules que més l’impactaven. Des que es va graduar consumeix festivals de cinema de tot Catalunya (en especial el de Sitges) com si no hi hagués un demà, i intenta forjar-se un camí en el món multimèdia independent intentant escriure i desenvolupar els seus propis projectes. I tot això sent pèl-roig.

Deixa una resposta: