Títol: La memoria secreta de las hojas
Autor: Hope Jahren
Any de publicació: 2017
Editorial: Paidós

Aquest llibre és una biografia d’una de les científiques més importants en el camp de la paleobotànica. Amagat dins l’escorça de les explicacions sobre les plantes sobresurt la veritable història d’una científica des dels seus inicis fins a l’actualitat. Mentre repassa els diversos tipus de plantes (arbres, plantes trepadores, plantes que ressusciten…) i les seves etapes de creixement, també es pot anar apreciant com és la vida d’una científica nascuda en un petit poble, que decideix apostar per la seva passió a canvi de molts sacrificis.

El llibre es desenvolupa en tres grans apartats: arrels i fulles, fusta i nusos i flors i fruits. Com la vida de qualsevol èsser viu, tant les persones com les plantes, comencem per créixer; en el cas de les plantes, l’energia suficient per fer-ho s’obté de les arrels i les fulles. Seguidament ve un període d’estabilitat on s’adquireix força i maduresa amb la fusta i els nusos. Per acabar, arriben les flors i els fruits, és a dir, la reproducció.

La narració comença per la seva infància, influenciada per un pare que treballava com a professor de ciències i a qui sempre ajudava a preparar experiments al laboratori, i per la seva mare, que tot i dedicar-se a les feines de la casa mai va perdre la inquietud per estudiar. Va ser al laboratori del seu pare on es va donar la transformació de nena a científica.

Un llibre apassionant que ens mostra fins al mínim detall com és el món de la investigació científica, amb els seus moments de felicitat extrema i de profunda depressió. L’autora no s’amaga de res i ens explica com són els pressupostos i com ella els gestiona, com canvia d’universitat i va construint laboratoris mentre recorre el món per trobar el finançament que li permeti seguir fent els seus estudis, etc. També és un llibre que ens fa reflexionar, per exemple sobre el paper del canvi climàtic en les plantes. Si augmentem els nivells de CO2, és com donar massivament diners ràpids i amb un crèdit molt baix per a les plantes, perquè és fantàstic per a la fotosíntesi. Però com modifica aquest fet l’equilibri que tenen les plantes entre la inversió aèria i la subterrània?

El llibre inclou petites explicacions sobre les plantes, i descriu de forma molt clara les diverses etapes de creixement vegetal, com les llavors. Ens diu que una llavor sap esperar, esperar el moment ideal per créixer, aquella combinació de llum, temperatura i humitat perfectes per començar la seva vida. Un cop surt la primera arrel, ja no hi ha marxa endarrere possible i la planta viurà en aquell indret durant molt de temps sense possibilitat de canviar-lo.

Les plantes tenen molts enemics, molts més dels que ens puguem arribar a imaginar i potser els més perillosos de tots són els fongs. De vegades però, un fong i una planta poden fer-se amics; d’aquesta amistat amb beneficis mutus en diem simbiosi. Pel que fa a les fulles, segur que mai us heu plantejat, per exemple, que un roure pot arribar a tenir cent mil fulles i cap d’elles serà igual, perquè cada fulla és única.

La passió per les plantes i per la vida en general queda molt clara al llarg de tot el llibre en afirmacions com per exemple quan recorda el jardí de la casa on va créixer, del qual en diu que el record més viu són els seus sons (les abelles, els ocells i el moviment de les plantes…), o quan explica que les persones són com les plantes, ja que creixen buscant la llum (i per a ella la llum va ser la ciència). També afirma que tots tenim com a mínim un arbre especial al llarg de la nostra vida. Potser és l’arbre que ens recorda la nostra infància, aquell que hem vist créixer, aquell on hem vist jugar el nostre fill… Jo ja se quin és l’arbre més especial per mi, però i vosaltres?

Normalment m’agrada posar un títol diferent a la crítica, però en aquesta ocasió no he aconseguit trobar-ne cap de millor que el propi títol del llibre. Però és veritat que les plantes tenen memòria? Resulta que aquesta és una de les investigacions que Hope ha portat a terme.

 

AnteriorCoco, teràpia de mort a mans de Disney Pixar
SegüentContes de Nadal
Avatar photo
Sóc biòloga ambiental, m'apassionen els animals i la natura. Qualsevol llibre o pel·lícula en què aparegui algun animaló és una bona opció per submergir-m'hi. M'agraden les històries amb un rerefons d'aventura i acció, però sobretot que tinguin un final feliç.