Sinopsi

Fumiko Ishioka és la directora del centre educatiu sobre l’holocaust a Tokio. Per tal de facilitar les explicacions als nens i joves que visiten el centre, Fumiko rep objectes en préstec de museus i institucions. Una maleta els crida l’atenció i els visitants comencen a fer preguntes sobre la seva propietària, però Fumiko no té respostes i emprèn una recerca historiogràfica sobre Hannah Brady. Així doncs, viatja a Europa i a Amèrica del Nord, on trobarà respostes a les seves preguntes i ens mostrarà la vida d’aquesta nena que va patir els horrors, les injustícies i les incongruències de la vida dels jueus als camps de concentració nazi.

Al meu parer… 

És un llibre de lectura ràpida i fàcil on l’escriptora utilitza un llenguatge molt proper per tal d’arribar a tots els públics lectors. Narra dues històries paral·leles: per una banda explica la vida de la Hannah Brady i la seva família abans que els horrors de la guerra arribessin a les seves llars, i posteriorment explica tot el que va succeir-los a ella i als seus familiars quan els invasors nazis van robar-los les seves identitats.

 

Per altra banda hi ha tot el treball de camp que Fumiko emprèn per tal de conèixer més dades sobre la propietària de la maleta que té al seu centre educatiu. Primer viatja a Terezín, on gràcies a la recerca de documents historiogràfics pot conèixer i transmetre la vida de la Hannah. El llibre inclou documents del Museu de l’Holocaust de Terezín, així com fotografies del documental que es va portar a terme amb motiu de la història de la Hannah i que porta com a títol Inside Hanna’s suitcase.

Sens dubte La maleta de la Hannah és un llibre ideal per a joves i adults que tinguin ganes de conèixer què va passar al món i què no hauria d’haver succeït mai. Per a mi ha estat un testimoni més dels horrors que van viure multitud de persones no fa tants anys enrere. M’ha despertat la curiositat de saber més sobre la Friedl Dicker-Brandeis, pintora famosa i professora d’art que també va estar presonera a Terezín amb la Hannah i amb qui va compartir moments artístics envoltats de cruesa. Qui sap, potser d’aquí a un temps us escric sobre la seva biografia…

Un fragment…

El tío Ludvik tenía el corazón destrozado por tener que separarse de su joven sobrina y su sobrino. Le pidió a un cochero que los llevase al centro de deportación; no se sentía con fuerzas para hacerlo él mismo. Él y su mujer hicieron todo lo posible para evitar las lágrimas mientras se despedían de Hnnah i George. Les prometieron que les esperarían en Nove Mesto cuando acabara la guerra. Cuando el cochero hizo sonar las campanillas y los caballos comenzaron a trotar, nadie dijo nada. (Levine, 2015:63).

 

Míriam Parereda

Comparteix
Anterior‘Germans!’, un conte per entendre aquesta relació ambivalent
SegüentMuntanya de llibres ens recomana…
Mimi Parareda
Auxiliar de veterinaria i estilista canina de professió, estudiant d’història de l’art i mare a temps complert. M’apassiona la lectura, viatjar per conèixer món, la música, el teatre i tot el que tingui a veure amb els animals. Sempre porto un llibre a sobre i no puc evitar la temptació d’entrar en biblioteques d’arreu. Em caracteritza la sinceritat, l’espontaneïtat i l’alegria.

Deixa una resposta: