Fitxa tècnica
Títol: La vida según Sheldon
Autors: Toni de la Torre
Any de publicació: 2014
Editorial: Planeta
Sinopsi
Segur que tots hem sentit a parlar alguna vegada de l’excèntric doctor Cooper de la famosa sèrie televisiva Big Ban Theory. Sheldon Cooper és un físic que es dedica a estudiar la teoria de cordes i la matèria fosca, però sobretot el que més crida l’atenció d’aquest personatge és el seu caràcter. És un obsessiu de l’ordre i la higiene, amant de la ciència, els trens, els vídeo-jocs i els còmics. En poques paraules la definició personificada de “friki”.
Aquest llibre s’endinsa en l’anàlisi d’aquest personatge televisiu tan peculiar. A través d’anar esmicolant el seu caràcter, el llibre ens fa veure la lògica de les seves accions fins que ens acabem adonant que no és excèntric sinó racional. Les seves accions no es basen en les emocions, com estem acostumats que facin la majoria de protagonistes de les sèries, sinó que ell es basa en la lògica. La rutina genera estabilitat i redueix els imprevistos. Al cap del dia prenem moltes decisions intranscendents que ens treuen temps. Com per exemple pensar què esmorzaré avui? Si tinguéssim tots els esmorzars de la setmana preestablerts, cada matí no perdríem uns minuts mirant què podem esmorzar, i a més també estalviaríem temps a l’hora d’anar a fer la compra.
Al meu parer…
És un llibre molt curiós que consta de 4 parts de 10 capítols cada una. A més, inclou un diccionari anomenat “Sheldonario”, les frases d’en Sheldon, curiositats, i molt més. En aquests 40 capítols podem entendre perfectament el comportament que en Sheldon té al llarg de totes les temporades de la sèrie com a físic i com a persona. Però sens dubte el més interessant del llibre és la part de les frases d’en Sheldon, ja que és en aquest recull de petits fragments del diàleg on no es pot parar de riure. També és molt útil el “Sheldonario”, una espècie de diccionari per poder entendre el personatge.
En la primera part, es pot apreciar com en Sheldon té una gran devoció per Albert Einstein; a part de ser un dels seus científics preferits també s’hi assembla molt de caràcter i en la manera de fer. Per altra banda, a més de la dificultat per fer amics o la falta d’empatia, també comparteixen característiques concretes com que cap dels dos condueix cotxe.
És innegable que l’autor té un profund coneixement sobre el personatge i la sèrie, i en el llibre en fa una anàlisi molt completa i treballada. Personalment, considero que és una llàstima que el llibre se centri a racionalitzar un caràcter que sembla tot el contrari a una persona racional i deixi de banda la part científica, ja que considero que Big Ban Theory, i concretament el personatge d’en Sheldon, han aconseguit que la ciència arribi a moltes llars. Però sobretot han donat una visió divertida i actual al món científic i s’han desmarcat de l’estereotip de científic: ja no veiem científics homes d’avançada edat treballant sols amb una barba blanca, ulleres i bata, sinó que veiem científics de totes les edats treballant en grups heterogenis.
No és gaire habitual que un científic sigui el protagonista d’una sèrie. I encara menys, que ho sigui d’una sèrie amb gran repercussió mundial, de manera que és una gran oportunitat per fer la ciència més pròxima a tothom.
