La Margarida Aritzeta és una escriptora molt prolífica i al llarg de la seva carrera en el món de les lletres ha passat per narrar històries molt diferents i per a tots els públics. Coneixia la seva figura de paraula i no de ple dret, i és que mai m’havia caigut cap dels seus llibres a les mans. El fet d’acceptar el compromís de moderar una taula rodona sobre novel·la negra i territori al Sang Cugat, m’han portat a conèixer-la. Aquesta novel·la, tot i estar molt i molt ben escrita, no m’ha arribat; el tema no em va gaire, però reconec que és molt interessant. Tot i així, la seva lectura m’ha portat a descobrir la prosa de la Margarida i a tenir ganes de llegir Els fils de l’aranya; lectura que en un moment o altre em caurà a les mans.

Sinopsi

La història que ens narra penja de dos fets reals però sense abandonar la ficció. A La filla esborrada, l’autora reprèn el tema de la Guerra Civil que ja va tractar a El pou dels maquis amb una història tràgica de postguerra pròpia d’aquells temps d’inestabilitat, ocultació, venjances, aparences… Ens trobem al 1992 i la Carlota l’avisen que la seva mare està molt malament i que li queda poc temps de vida. En arribar, la que creu la seva mare, en un últim alè li explica que ella no és la seva mare biològica. Aquest fet marca l’inici de la narració de què s’ocuparà la novel·la: la història de la Laura i veritable mare de la Carlota. La Laura és una jove de bona família que el 1945 veurà com apareix a la seva vida en Gabriel, un guerriller que viu emboscat i amb qui viurà una història d’amor. Si el final és tràgic o no, ho haureu de descobrir vosaltres amb la lectura d’aquest llibre editat per Capital Books.

Al meu parer…

El tema no m’atrau. Què hi farem… La Guerra Civil i la postguerra em costen i no perquè no sigui interessant. Tot i així és innegable el valor narratiu del llibre, ja que la història està MOLT (en majúscules) ben narrada. El vocabulari és ric, la sintaxi perfecta, avança a un ritme correcte… tot plegat d’un nivell altíssim de domini narratiu que l’autora desplega davant dels ulls del lector.

Per altra banda, la immersió és pràcticament completa. Les descripcions tant de l’espai com dels sentiments i pensaments dels personatges et transporten a aquella època. Així doncs, l’autora aconsegueix que el lector se senti un personatge més de la societat dels anys 40 fins al punt que et sents part d’un món d’interessos, de secrets, de pors, de silencis.

També m’agradaria destacar que malgrat que en aquella època els homes tenien un paper principal, en la novel·la es crea un mosaic de personatges femenins amb una gran importància per a la història. A més són dones valentes que afronten un destí ple d’adversitats i que decideixen per elles mateixes, sovint, contra la voluntat dels homes del seu voltant malgrat això els comporti, com en el cas de la Laura o la Misericòrdia, conseqüències devastadores.

Em sembla una novel·la trista però hi ha un bri d’esperança i és que en un món de mort, venjança i dolor al final la vida s’obre pas inexorablement.

Agradarà a…

Aquells que us agradin les històries ambientades en la Guerra Civil i la postguerra. També agradarà a aquells lectors als que els agradi una novel·la que capaç de submergir-los el lector en l’època.

No agradarà a…

A aquells que, com a mi, no us agradi massa el tema que planteja la novel·la. Per altra banda, si no sou gens fans de les novel·les romàntiques, és possible que quedeu ben ensucrats per la història d’amor entre en Gabriel i la Laura.

Deixa una resposta: