Les dues primeres temporades de La casa de papel van ser un èxit rotund i la sèrie ho va petar tant a casa nostra com a nivell internacional. Tant és així, que el Bella Ciao i les màscares de Dalí es van popularitzar a un ritme vertiginós esdevenint la marca de la sèrie. La primera part de la ficció d’Álex Pina va acabar d’una forma molt rotunda, de manera que tothom pensava que hi havia poc marge de maniobra per donar-li continuïtat i molts es van posar les mans al cap només de pensar en una tercera part. Malgrat les reserves, el retorn ha resultat més que satisfactori, i m’atreviria a dir que addictiu, en què s’ha mantingut l’essència de la sèrie i s’ha tret partit de forma magistral a un pressupost molt més elevat.

Comencem pel principi: la trama. En aquest tercer assalt la trama està centrada en la captura de Rio. No us poseu les mans al cap, perquè no és cap spoiler; passa ben bé al principi de la sèrie. El fet que un dels membres de la banda sigui capturat fa saltar totes les alarmes, de manera que tots els membres de la banda es reuneixen no només per posar-se en alerta i valorar si estan en perill o no, sinó també per mirar de trobar la manera d’alliberar el noi de les urpes d’un Estat ferotge que ha estat ferit en el seu orgull. Així doncs, un error humà desencadena la força del grup per construir un pla que no agradarà a tots, però que farà ressaltar la personalitat de cadascun d’ells: l’assalt al Banc d’Espanya.

Pel que fa als aspectes tècnics, l’augment del pressupost s’ha notat i amb ganes, ja que han pogut rodar a diferents països, la qual cosa mai és econòmica. I tot això, sense comptar els mitjans econòmics que deuen haver necessitat per rodar segons quines escenes i en segons quins espais i per poder comptar amb segons quins mitjans. Em refereixo a dirigibles, tancs, submarinistes, milions d’euros volant per Madrid i explosions.

La dinàmica de la sèrie també ha canviat, ja que els capítols són més curts. A les anteriors temporades, se’ns presentaven els personatges d’una forma més extensa, la qual cosa frenava l’acció i alentia el ritme de la sèrie. En aquesta ocasió, com que ja coneixem els personatges, es va directament a l’acció. Només aprofundim en aquells nous personatges amb un pes més destacat en la trama, com seria el cas de Palermo (Rodrigo de la Serna). A qui no li calen preàmbuls ni presentacions és a la inspectora Alicia Sierra (Najwa Nimri), la principal antagonista de la banda i del Profesor, i m’atreveixo a dir que el gra al cul que s’hauran de treure durant la quarta temporada.

Quant als personatges, es manté l’essència de tots ells i poc han canviat en els dos anys que han passat des que es van donar a la fuga de La casa de la moneda i timbre. En Rio (Miguel Hernán) continua tan innocent i enamorat, la Tokio (Úrsula Corberó) no ha deixat de ser una bomba de rellotgeria a punt d’explotar i “liar-la parda” en qualsevol moment, la Nairobi (alba Flores) es manté tan feminista i reivindicativa i ens regala algunes de les millors frases de la temporada. En altres casos, els personatges han evolucionat. En Denver (Jaime Lorente) i l’Estocolm (Esther Acebo) han estat pares, es preocupen pel seu fill i encara s’han d’adaptar a la seva nova vida; la Raquel Murillo (Itziar Ituño), ara Lisboa, ha passat de ser policia a ser una més de l’equip; i el Profesor (Álvaro Morte) també es veurà canviat per la seva història d’amor amb Lisboa i potser se li ennuvolarà una mica el seny.

En aquesta temporada, tot i tothom té el seu paper i tots plegats encaixen a la perfecció com si d’un puzle es tractés. Tot està a lloc: l’acció és l’eix central, el dramatisme ajuda a precipitar els fets i l’humor continua aportant aire fresc i deixant respirar entre tanta tensió. Tot i ser una temporada rodona, ens deixa tots amb el cor en un puny i esperant saber com acabarà tot plegat. I aquí és on Pina no pot fallar: el final. Estic segura que estarà a l’alçada de les expectatives, però no puc evitar pensar que ens deixarem alguns personatges estimats pel camí.

El millor

Hi ha molta acció i no es pot parar de veure-la. Menció especial per a Najwa Nimri en el seu paper d’inspectora Alicia Sierra.

El pitjor

Ens quedem a mitges i ves a saber com acaba… Haurem d’esperar a la quarta temporada. Mama por.

 

Deixa una resposta: