Aquest llibre editat per Gregal em va caure a les mans pel fet que havia de moderar una taula rodona sobre novel·la negra al territori català en el marc del Sang Cugat, un festival de literatura i cinema negre que se celebra, com el seu nom deixa entreveure, a la ciutat de Sant Cugat. A priori em va costar una mica entrar en la història, però poc a poc ja no en vaig poder sortir.

 

Sinopsi

La Mercè, que és fotògrafa, ha de fer unes fotos a la Gal·la San Gil, una dona ja gran que de jove havia estat una actiu molt famosa. Al llarg de les seves visites a casa de la Gal·la, l’amfitriona els anirà relatant records de la seva vida. Ella i l’Elisa, la més curiosa d’ambdues, descobriran que l’actiu amaga molts secrets i que la seva vida no va ser tal com ella els la narra.

Paral·lelament a aquesta història principal, l’autora ens transporta al 1952 per explicar-nos què va passar a Navata en aquella època. Així doncs, ens submergirem en un accident de trànsit que ha aplegat tot el poble i que posarà de potes enlaire la vida de moltes persones de Navata. Aquests fets marcaran la història d’alguns personatges, els quals 20 anys després encara en pagaran les conseqüències.

Any 1972. Sí, fem un altre salt temporal en la nostra historia per veure, tal com us deia, què els ha passat als personatges i com ha afectat això als seus fills. En aquesta època, l’autora ens presentarà la història de la Càndida, una noia que veu com li cau del cel una l’herència del seu tiet i com haurà de bregar amb les rancúnies i històries del passat dels seus nous veïns.

Sembla que hagi dit moltes coses i que us hagi fet un munt de spoilers, però en realitat no he revelat gaire res. L’autora té molt a dir en aquesta història marcada pels detalls i per com petits fets tenen grans conseqüències en la vida dels quatre personatges més destacats. Tot plegat és una història generacional que fa més d’un salt temporal, però que segueix la pista d’una mateixa família.

Al meu parer…

Crec que l’autora juga amb gran mestratge amb el diferents salts en el temps que teixeixen la història i les accions que s’hi duen a terme. Crec que podria resultar difícil seguir el fil i saber on ens trobem en cada moment i quins personatges pertanyen a aquella època, però el lector sap en tot moment on es troba i quins fets s’estan narrant. Unir tres eixos temporals i, per tant, tres trames és una tasca difícil que Vila aconsegueix executar de forma satisfactòria.

M’han agradat molt els diàlegs entre els personatges, especialment els que tenen lloc entre les l’Elisa i la Mercè, ja que són molt naturals i aporten versemblança. Trobo que els personatges, a banda de que els diàlegs ajuden, estan molt treballats a nivell psicològic i em desperten sentiments ben diferents. N’hi ha que els tinc molta estima, d’altres que em provoquen sentiments contraposats i, finalment, n’hi ha que no em cauen gens bé. Crec que és difícil aconseguir-ho en una obra en què hi ha tants personatges o, si més no, on els personatges canvien molt al llarg de la novel·la.

Per altra banda, m’ha agradat veure alguns conflictes generacionals o com el punt de vista canvia d’una generació a una altra. Els joves fan poc cas a les males llengües entre els veïns del poble i, en canvi, la gent gran hi dona molta importància. O fins i tot dins de la mateixa familia hi ha discrepàncies entre l’opinió de pares i la de fills.

Agradarà a…

És una història d’allò més embolicada que farà les delícies d’aquells a qui els agraden els embolics familiars, la xerrameca del poble, els secrets…

No agradarà a…

Si busqueu una novel·la plana, lineal, no us hi acosteu, perquè hi ha molts salts en el temps. Tot i així, com he dit, mai es perd el nord i és fàcil de seguir el fil argumental.

 

Deixa una resposta: