El passat 18 d’octubre vam assistir a Olot al judici de Josep Torrent, escriptor i acusat de l’assassinat de l’Alberto, el vigilant del museu Dalí de Figueres. Els advocats van crivellar-lo a preguntes per comprovar la seva coartada. Per sort, Torrent va quedar lliure sota la fiança de tornar a escriure.

El crim de què l’acusaven pren forma a La sang és més dolça que la mel, guanyadora del premi Tiana Negra d’enguany. El títol ja és més que suggerent i la portada acaba de delatar-nos que ens hem de desplaçar fins a Figueres i, concretament, fins al Museu Dalí, per seguir l’acció. Davant la porta del darrera del museu és on comença a entrellaçar-se la trama i on s’inicia una història de crims, amor i malentesos que farà ballar com una baldufa el cap de la investigació policial, Damià Surrell, i tot el seu equip.

Descriure amb detall els passos que segueixen Surrell i els seus no ha estat gens complicat per l’autor perquè ja sap de què parla: Josep Torrent també va ser policia. De la mateixa manera, tampoc va suposar un problema per un amant de l’art i la pintura fer-nos entrar al Museu Dalí i deixar-nos passejar a través de les paraules per les sales i els passadissos mentre anàvem fent coneixença dels quadres més valorats.

Amb la mateixa intensitat, ens descobreix la geografia, la llengua i la tramuntana empordanesa com un personatge més de la trama. El context envolta la història sense que el lector se n’adoni i el fa submergir en un paisatge ple de caràcter que li frega la pell cada vegada que n’obre les pàgines.

Es nota que hi ha una bona documentació i, de fet, el mateix autor va dir-nos que en algunes novel·les dedico més temps a documentar-me i a estructurar-la que a escriure-la. Si bé en alguns punts no va necessitar gaire ajuda, per exemple per descriure el treball policíac, sí que va demanar assessorament a un amic cadaquessenc filòleg per poder reproduir d’una manera molt encertada el parlar d’en Siset, un vell i entranyable personatge que resideix a Cadaqués i en conserva la parla salada.

Ja veieu, doncs, que tenim al davant una obra que indirectament homenatja a la figura de Dalí, a l’Empordà, a la tramuntana i també a Macedonio Fernández, un personatge característic que acaba de donar el toc surrealista a la trama i que desperta la curiositat de qualsevol lector…

I si amb aquesta obra no n’heu tingut prou, no patiu! Josep Torrent en té un bon grapat i podeu remenar entre la seva bibliografia on hi trobareu novel·la negra però també històries que ens mouran fins a l’Edat Mitjana.

 

Josep Torrent petitaUs deixem, també, quatre dades personals perquè pugueu conèixer millor l’autor com a lector:

  • Paraules o expressions que més dius.
     Conscientment Tramuntana. Surt a totes les meves novel·les. Els empordanesos estem tocats de la tramuntana. Inconscientment no t’ho sé dir. 
  • Amb quin personatge literari t’identifiques?
     Escrivint? Amb molts dels personatges i especialment amb els principals. Per a mi és part del joc literari. Una manera de viure moltes vides diferents. 
  • Escriptor que no suportes.
    Cap en concret. Trobo poc professional no documentar-se bé, però potser aquests autors no li donen importància. Els autors que no m’agraden no els llegeixo. No m’obligo a llegir res que no m’agradi. 
  • Paper o digital?
    Papeeer! 
  • Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
    Suposo que una quarantena. Depèn de l’any: si escric molt llegeixo menys. No hi ha temps per tot. 
  • Lloc preferit per llegir?
    Al sofà. A vegades al llit.  I impossible?  Hi ha llocs impossibles? A la dutxa, és clar. 
  • Manies de lector.
    No sé… Potser llegir massa de pressa. 
  • Alguna frase que recordis d’un llibre.
    Era una familia tan mísera que ni siquiera tenia nombres para poner a los niños. Cuentos de Eva Luna. Isabel Allende.
    O: A la nit, com cada nit, va arribar la nit. D’Alessandro Baricco. Em sembla recordar que és de Terres de vidre.
  • Últim llibre que has llegit.
    A l’ombra del drac de pedra. La segona part de Kàrvadan. 
  • Una recomanació.
    Seguir els consells de Daniel Pennac: llegir el que ens doni la gana, deixar un llibre quan no ens engresqui… 
  • Versió original o traducció?
    Si es pot versió original, naturalment. Però llegim les llengües que llegim… 
  • El llibre pendent.
    Uuufff!

 

AnteriorLa ira del fènix- Rafa Melero Rojo
SegüentNadius digitals