Des de temps immemorials els gats han perseguit les rates, la policia als lladres i els pirates els tresors. És llei de vida i les normes de la humanitat així ho dicten. El cinema sempre ha il·lustrat totes les persecucions. A Catch me if you can (2003) hi trobem el policia perseguint el llarde/estefador, a Pirates of the Caribbean: The Curse of the Black Pearl (2003) hi trobem el pirata o pirates i el tresor. Però de la que vull parlar avui és la del gat i la rata, o més aviat dels inquilins i el ratolí. Vull parlar de la sorprenentment desconeguda MouseHunt (1997), traduïda al castellà com Un ratoncito dura de roer, molt gràfic i descriptiu.
Els germans Smuntz hereten del seu pare una gran mansió on resulta que hi viu un ratolí. Les intencions dels germans és vendre la mansió o el terreny, però el ratolí ho impedirà fent ús de tota l’astúcia que un ratolí pot fer servir. Es tracta d’una comèdia de l’absurd, cops, “accidents” i moltes destrosses. L’argument no té cap secret, però us asseguro que si us agrada la comèdia d’entreteniment no parareu de riure.
La pel·lícula dirigida per Gore Verbiski funciona tant per a nens, com per a adults pel nivell més innocent i aquell més profund de segons quines situacions. No obstant això, i avui en dia, per a mi el film em resulta un entreteniment ple de nostàlgia. Com a fan indestructible dels mítics Coyote i Correcaminos (una altra persecució insubstituïble), no puc evitar la comparació pel fet que sovint moltes situacions no acaben de tenir sentit, però en el total de l’acció, absurda ja de per si, no desencaixen gens ni mica.
Si durant l’època de Nadal tenim aquella compulsiva mania de veure els diferents número de Home Alone, crec que la resta de l’any pot suposar una època fantàstica per veure o tornar a veure aquest ratolí entremaliat però més astut que la guineu. Un Tom i Jerry a la vida real!
