A finals d’octubre vaig anar al cine a veure la pel·lícula d’Spike Lee titulada Infiltrado del KKKlan. Em va agradar tant, que com bona lectora em vaig llançar a llegir el llibre que va inspirar la pel·lícula i que edita Capitan Swing. Si normalment diem que el llibre és millor que la pel·lícula, en aquest cas torna a ser veritat. Tot i així, a favor del llargmetratge haig de dir que el llibre està força ben adaptat i, ja de pas, podeu llegir la crítica de la pel·lícula que en va fer en Marc Orra.

Sinopsi

Tant heu vist la pel·lícula com si no, i tant si heu llegit el llibre com si no, el títol és molt revelador. Tot plegat, com podeu imaginar, tracta sobre un policia que s’infiltra en el Ku Klux Klan, un grup supremacista blanc nord-americà que va contra els negres (i els jueus, i els homosexuals… i tothom que no sigui com ells). Podríeu pensar que l’argument no és gaire interessant, però resulta que el policia infiltrat és negre. De fet, Ron Stalworth va ser el primer policia negre de Colorado Springs i va haver de lluitar no només contra el Klan, sinó també contra els ciutadans i companys que el van menysprear.

Llibre vs. pel·lícula

Tot i que, com he dit abans, el llibre sempre és millor que la pel·lícula, s’ha de reconèixer que Spike Lee Kevin Willmott, David Rabinowitz i Charlie Wachtel hanfet una gran feina. De fet, la tasca d’adaptar el llibre de Stalworth a la gran pantalla ha tingut la seva recompensa i és per això que el film s’ha emportat l’Oscar a Millor guió adaptat. Tot i així, hi ha algunes diferències entre el llibre i la pel·lícula que comentaré, això sí, sense fer-vos espòiler

Primer i per començar, a la pel·lícula hi apareix la Patrice, un personatge femení interpretat per Laura Harrier que manté una relació amorosa amb en Ron i que, “causalment” té una gran semblança física amb l’Angela Davis. Al llibre, no hi ha cap Patrice.

Per altra banda, el paper i la vinculació que van tenir alguns militars nord-americans amb el Ku Klux Klan a la pel·lícula gairebé passen desapercebudes, però al llibre se’n parla bastament i s’aprofundeix en la qüestió.

Hi ha altres diferències entre el llibre i la pel·lícula però es troben girebé al final del film, de manera que no les comentaré. No voldria xafar-vos la guitarra.

Al meu parer…

M’ha semblat un llibre molt interessant perquè Ron Stalworth no només aporta informació sobre com va enganyar el Klan i sobre com aquest operava, sinó també ens parla sobre l’altra banda: el moviment negre anti-Klan. Així doncs, hi apareixen, entre d’altres, grups com els Panteres Negres, la qual cosa m’ha portat a indagar en el moviment negre en la lluita pels drets civils. Un tema sobre el que llegiré en un moment o altre perquè ha despertat la meva curiositat.

Per altra banda, hi ha alguns passatges en què l’autor parla del clima que es respirava en aquell moment a Colorado Springs i no he pogut evitar pensar en l’onada d’extrema dreta que està planant per la política actual i en tots els adeptes que estan guanyant formacions polítiques racistes, homòfobes i ultraconservadores.

La de Stalworth és una història fascinant i trepidant que tant bon punt és seriosa i preocupant com irònica i divertida. A més, em sembla que és súper actual reprendre la lluita pels drets civils, ja que arreu del món els moviments d’extrema dreta i els grups supremacistes estan guanyant terreny malgrat que estiguem en ple segle XXI. Sens dubte, la història de Ron Stalworth és altament recomanable.

Agradarà a…

Als que us agradin els llibres basats en fets reals, el tema del racisme i els drets civils.

No agradarà a…

Evidentment, si ets un supremacista blanc o racista (espero que no), aquest no és el teu llibre. Per altra banda, si busques una novel·la, tampoc estàs de sort.

Comparteix
AnteriorCINECLUB VIC. Lazzaro felice
SegüentCrítica de ‘Feedback’
Aida Montoya
Sóc filòloga clàssica i amant de tot allò que tingui a veure amb grecs i romans. Lletraferida de cap a peus que té com a ofici la correcció i l'edició de textos. Em passo el dia envoltada de textos, llibres i ordinadors. Amant de les fotos, els viatges i les històries.

Deixa una resposta: