Els herois gals visiten Itàlia

0
67

Els herois de la Gàl·lia tornen a contraatacar i a atemorir Roma, i aquesta vegada de ben a prop. La nova aventura que presenten el guionista Jean-Yves Ferri i el dibuixant Didier Conrad (amb el permís dels grans Albert Uderzo i René Goscinny) ens proposa un tour turístic a cavall d’una quadriga per la Itàlia de l’època romana.

Tot i que el poder de Roma sembla no tenir mai fi i s’estén al llarg de molts territoris de l’actual Europa, aquest volum ens descobreix que no tots els habitants de la península itàlica eren romans, per molt greu que això li sàpiga al nostre estimat Obèlix.

El senador Làctius Bífidus pretén utilitzar la idea d’una cursa de  de quadrigues com a cortina de fum per tapar el malestar de les vies romanes, de les quals ell n’és l’encarregat. El Senador ven la idea al Cèsar com a una demostració de poder de l’Imperi Romà i aquest de bon grat accepta, sempre que guanyi un súbdit de l’imperi.

Els nostres herois gals no dubten ni un moment a unir-se a la croada, especialment després que l’Obèlix hagi vist escrit en el seu futur la victòria sobre d’un cavalla alat. Així que armats amb una quadriga i quatre cavalls, els dos guerrers convertits en pilots emprenen l’aventura de guanyar una cursa que no només estarà boicotejada sinó que serà tot un catàleg de les diferents procedències de tribus europees: romans, itàlics i bàrbars.

Com a cada aventura còmica dels gals, hi trobem tot un seguit de noms de personatges secundaris que ens evoquen a productes, persones i accions de la vida real. És de fet en aquest aspecte que els còmics brillen. I és precisament en aquest aspecte on també cal elevar la figura del traductor (al català en aquest cas Daniel Cortés Coronas), per una gran tasca de traducció nostrada.

A més, més enllà dels sempre divertits i ocurrents noms també cal destacar que aquesta vegada qui agafa les regnes del protagonisme i del paper de l’heroi principal no és l’Astèrix sinó l’Obèlix. I sí, ja tocava. Feia temps que volíem que el nostre “rodanxó” preferit li toqués el paper victoriós i no només el de talòs rondinaire a qui li acaben sortint les coses bé per la gràcia de la xamba.

 

Ara bé, no tot són flors i violes. De fet, un dels aspectes que més hi he trobat a faltar ha estat l’ús de la poció màgica. En cap moment fan ús de la magnífica eina que proporciona el druida Panoràmix (qui, per cert, gairebé ni surt). És evident que algun mastegot acaba caient, no us espanteu. Recordeu que l’Obèlix va caure a la marmita de poció quan era petit i que tomba i que gira i que tomba i que gira, així que sí, hi ha més d’un romà que acaba amb un ull morat. Però no és suficient, ja que es troba a faltar la vertadera poció. Serà qüestió que no es volia criticar el dopatge esportiu? Jo trobo que hagués estat una bona idea aprofitar-lo per aquesta banda.

Els malvats de la història tampoc acaben de ser malvats del tot. Fins i tot el paper del Cèsar m’ha semblat un xic descafeïnat. Però molt especialment el de Coronavirus. És l’heroi romà que ha de guanyar la curs. Un heroi emmascarat admirat per tot el poble i la identitat del qual és un misteri per a tothom. Però així es queda, a que quan es desemmascara la identitat ni ens fa ni fred ni calor.

En definitiva, una història més de les aventures dels gals per passar una bona estona, però que mai aconseguirà passar a la història del còmic europeu o d’historieta dels famosos personatges, ja que no acaba d’estar a l’altura d’aventures anteriors.

Deixa una resposta: