Demà dissabte 9 de maig a 2/4 de 10 del vespre, a l’Espai ETC de Vic es pot veure “Anònim Venecià”, de BamBú Cia de teatre, una companyia un xic peculiar que acull actors amb i sense diversitats funcionals i que presenta les seves obres com un teatre accessible i inclusiu per a tota classe d’espectadors. L’Escriba ha pogut parlar amb la seva directora, la Carla Torres Danés, que ens ha fet cinc cèntims del com, el quan i el per què de la Companyia.
Abans de res, però, us convidem a seguir BamBú cia de teatre a les xarxes socials: Facebook, Twitter i a bambuciadeteatre.org
- Com va néixer BamBú? S’ha de dir que agrupar actors amb discapacitats físiques i sensorials no és una cosa que puguem veure cada dia!
BamBú cia de teatre va néixer l’estiu del 2014 amb la intenció de fer confluir les meves dues vessants professionals: les arts escèniques i l’educació social, i també de comprometre’m personalment amb un estil de teatre accessible, inclusiu i per a espectadors actius.
De moment al llarg d’aquest primer any hem realitzat: una producció gran –“Anònim venecià”- on actuen dues intèrprets de llengua de signes, un actor sense diversitat funcional i una actriu que sí que en té, en aquest cas té discapacitat visual; una micropeça teatral –“dorms?”- amb actors sense diversitat i dues intèrprets de llengua de signes-; i en aquests moments assagem una col·laboració a l’acte que organitza el Col·legi de Psicòlegs de Catalunya en motiu del dia contra el maltractament a la gent gran, el 15 de juny, en el qual portem a escena uns relats curts sensibilitzadors, en aquest cas hi ha una actriu sense diversitat, dues intèrprets de llengua de signes i dos actors amb diversitat funcional.
Així doncs, la companyia és inclusiva a l’escenari, però sobretot, al públic, ja que totes les produccions es realitzen en espais sense barreres arquitectòniques i inclouen llengua de signes per a persones sordes i audiodescripció per a persones cegues.
- Com sorgeix el nom? Es refereix a quelcom en especial?
Hi ha diverses llegendes sobre el bambú en el món asiàtic…. A mi m’han atret gairebé totes elles, però el sentit que més preval per tal que la companyia es digui així és: que el bambú tarda anys en florir des que es planta i tot i la seva aparent rigidesa, és molt i mooolt flexible.
Ara hi veieu l’analogia amb BamBú cia de teatre…?
- Com són els assajos? Segur que teniu moltes d’anècdotes divertides per explicar-nos…
Com en qualsevol procés creatiu i de treball, cada equip que es construeix per a una obra diferent acaba sent un sistema complex amb funcionament genuí. En general, els assajos de la cia es componen d’una primera part d’escalfament de cos, veu i ment, d’una segona part d’entrenament actoral i d’una tercera d’assaig de la peça que s’està creant.
A l’hora de treballar sempre tenim en compte l’accessibilitat de l’espectador amb diversitat funcional que pugui venir de públic i pel que fa als actors, i tant que tenim anècdotes divertides, però no penseu que van només lligades a la interacció entre els que tenen i no tenen diversitat funcional, en general els assajos estan farcits d’anècdotes, ja que això de construir universos paral·lels a la realitat porta cua….!!
- Fes una petita valoració de l’acollida que està tenint la companyia entre l’oferta teatral. Hem vist que sou molt actius a les xarxes socials.
Partint del fet que no fa ni un any que hem nascut, estem molt satisfets de la feina que hem fet i que estem fent. 3 produccions en un any, tot i que dues siguin de teatre breu, gairebé 1000 espectadors (comptant que les sales independents on acostumem a actuar tenen un aforament de 50 o inferior), hem estat programats a la Sala Porta4 i Nau Ivanow de Barcelona, dos referents de la creació emergent barcelonina i hem girat per diversos espais de Catalunya, hem tingut presència als mitjans i anem guanyant seguidors fidels a les xarxes, no està malament, oi? Nosaltres pensem que no, que no està gens malament, però ja anem lligant estratègies per la propera temporada i tenim clar que la millor de totes és l’esforç, la tenacitat i la confiança en l’equip.
- Per quin motiu recomanaries als nostres lectors la vostra companyia? Què creus que pot aportar de diferent una companyia com la vostra?
Si ens parem a pensar en el panorama cultural que ens envolta i, sobretot en l’oferta, costa molt conèixer i saber de l’existència de productes culturals i de creació que siguin accessibles a persones amb capacitats diferents, i més si són productes que no compten amb ajuts públics. BamBú cia de teatre ofereix produccions escèniques de la mà d’un equip jove que creu fermament en l’art i la cultura com a motors indispensables per a la transformació d’un mateix i, sobretot, de la comunitat o l’entorn –societat- on vivim.
Pensar en ser accessibles i incloure persones que no entren en els cànons estandaritzats, ens motiva enormement i ens singularitza com a projecte cultural català. A més, apostem per la qualitat artística, constituint sempre el cinquanta per cent de la tasca social de la companyia i mai anant una, en detriment de l’altra, sinó cooperant entre elles.
- Fins al dia d’avui, què has après treballant en aquest projecte?
Ui, molt!! I espero seguir-ho fent perquè això voldrà dir que BamBú creix i camina…!
He après que totes les persones tenim talents ocults que només cal saber despertar per sentir-nos autorealitzades. He re-après que el moment màgic de la funció de teatre, crea complicitats que tenen a veure amb la capacitat i necessitat universal d’estimar de les persones. He après que tots i totes som vulnerables i reconèixer això, ens fa una mica més lliures. He après i reafirmat, que l’esforç i la lluita per allò que de debò es creu, és l’arma més poderosa contra qualsevol crisi, personal i social, i que… TOT està per fer i tot és possible, com afirmava el savi Martí i Pol.
Per saber-ne una mica més…
- Paraules o expressions que més dius.
“És la poètica de viure”, “complicitat”, “com ho veieu?”, “saps?”…
- Amb quin personatge literari t’identifiques?
Amb la Sophia de “El món de Sofia”, de Jostein Gaarder.
- Escriptor que no suportes.
Marian Keyes… bé, a ella no ho sé, però no vaig suportar un llibre que fa molts anys vaig començar; història romàntica plena de patrons sexistes i perillosos… Preliminar, potser, de les “ombres de Grey”?!
- Paper o digital?
Per llegir llegir, gaudint, paper. Per treballar, digital.
- Quants llibres llegeixes al cap de l’any?
20 aprox.?, mai m’havia plantejat comptar el que llegeixo!
- Lloc preferit per llegir? I impossible?
Preferit: el llit, sens dubte, abans d’anar a dormir i escoltant el silenci de la nit. Impossible: els bars.
- Manies de lector.
Subratllar un llibre és un pecat; m’apunto cites que m’agraden en llibretetes; el silenci i la lectura són dos aliats perfectes; meditar i després llegir…!; tenir cua de llibres a la tauleta de nit…
- Alguna frase que recordis d’un llibre.
“En la naturalesa hi ha una sola lletjor, que és la de l’ànima” William Shakespeare.
- Últim llibre que has llegit.
“En la piel de una yihadista”, d’Anna Erelle.
- Una recomanació.
“El diario de Frida Kahlo”, adoro l’univers Frida.
- Versió original o traducció?
M’és indiferent mentre la traducció sigui fidel a l’original.
- El llibre pendent.
“Guerra i pau” de Tolstoi.