Vaig demanar a Bromera aquest llibre perquè no havia llegit res de l’autor, però sí que n’havia sentit a parlar i sabia de bona tinta que és prou conegut tant al seu país com arreu d’Europa. Potser tenia unes expectatives massa altes, però no m’ha acabat de convèncer.

Sinopsi

‘Gossos i llops’ d’edicions Bromera

Un bon dia, en Franck surt de la presó després d’un quants anys de condemna, i va en busca del seu germà Fabien per repartir-se els diners de l’atracament que van cometre plegats. En sortir, en comptes de trobar-se amb el seu germà, a en Franck el va a buscar la Jessica, la xicota d’en Fabien. La noia el portarà a casa seva, on viu amb els seus pares i la seva filla i li explicarà que en Fabien ha marxat a Espanya a fer negocis. A la casa, en Franck veurà quin peu calça cada membre d’aquella família d’extraradi i ben aviat es veurà immers en un bon embolic. Al final, però, res és el que sembla…

Al meu parer…

Que Hervé le Corre és el rei de la tensió, m’ha quedat clar. Això pot semblar una qualitat destacable, i ho és, però en aquest llibre no m’ha resultat positiva, perquè hi he trobat poca acció. Per a mi, si la tensió no va acompanyada d’alguna petita acció que t’empenyi a llegir, aquesta no serveix de gaire res. Així dons, fins la pàgina 130 només m’he trobat davant la mirada analítica d’en Franck i una família de bojos que no sabia per on sortirien. En definitiva, malgrat que hi ha tensió, he trobat que el ritme de la novel·la és massa lent pel meu gust i que costa enganxar-s’hi. Potser és que no hi estic avesada.

Pel que fa la trama és prou enrevessada i res és el que sembla a primera vista; és més, el lector forma una hipòtesi que es desmuntarà amb una sola clau de volta, amb una sola pista… Això m’ha agradat.

Els personatges, per la seva banda, estan molt ben treballats; especialment en Franck, un jove que ha passat molt de temps a la presó però que de tonto no en té ni un pèl i que farà el que sigui pels seus. La Jessica és un altre personatge rodó ple de matisos que mai saps com respondrà ni en què està ficada. Finalment, la Rachel al principi és una nena d’allò més estranya que fins i tot fa posar nerviós, però al final desperta la simpatia i la tendresa del lector, ja que en ella s’hi amaga tota la veritat.

Agradarà a…

Aquells que assaboriu les novel·les a poc a poc i sentiu tant afecte com odi pels personatges, sens dubte la millor part del llibre. Té un punt bastant macabre i maquiavèl·lic molt interessant que pot agradar a aquells que s’interessen per la psicologia i el comportament humà.

No agradarà a…

Aquells que busquen una novel·la negra voraç que es llegeix en pocs dies i que enganxa molt, perquè el ritme, com he dit, és força lent. Tampoc agradarà a aquells que sigueu un pèl aprensius i fugiu dels baixos fons de la societat.

 

Deixa una resposta: