Genètica a la carta: A la recerca de la perfecció

0
354

No hi ha millor manera per començar el primer article sobre pel·lícules científiques que amb Gattac, Guanyadora de dos Globus d’Or i un Oscar, entre altres premis.  És una pel·lícula de ciència-ficció basada en l’enginyeria genètica amb humans. Més concretament en la recerca de la perfecció de l’espècie humana.

Amb un repartiment d’actors fantàstic, l’argument es centra en Vincent, un home no manipulat genèticament que vol anar a l’espai. El problema és que està considerat un no-vàlid, no té un material genètic suficientment bo. Per això, per poder aconseguir el seu objectiu adquireix una nova identitat, la d’una persona genèticament superior. Per poder mantenir aquesta nova identitat li calen una sèrie de precaucions biològiques. Concretament, mostres de sang, orina, cabells….  Una feina molt complicada, ja que al llarg del dia cauen una mitjana de 100 cabells i no parlem de la pell o la suor. Els enginys que ensenyen a la pel·lícula per canviar la identitat biològica són realment sorprenents.

La temàtica  de la manipulació genètica no es pot catalogar com a innovadora ni molt menys. La modificació de l’ADN és molt comuna en novel·les i pel·lícules científiques. La diferència d’aquesta pel·lícula rau en els detalls científics: el títol del film, GATTACA, és una combinació de lletres que no està feta a l’atzar, sinó que són la combinació de les inicials de les quatre bases genètiques que formen l’ADN (Adenina, Citocina, Guanina i Timina); l’escala de casa del protagonista, té forma de doble hèlix d’ADN; i, finalment, els múltiples aspectes biològics que tenen en compte per tal de canviar la identitat, ja que totes les cèl·lules del nostre cos contenen ADN que ens identifica: cabells, pestanyes, pell…  

La història, doncs, es basa en l’estudi del codi genètic humà fins al mínim detall d’una manera que permet la concepció a la carta de la descendència. Us imagineu? Quin color d’ulls voleu que tingui el vostre fill? Quina alçada? Fins i tot podríeu decidir quina professió ocuparà en el futur. Tot és qüestió d’una bona combinació genètica, o potser hi han més coses. M’explico, se sap que el fenotip, o sigui el resultat final de com som, és el producte de combinar dos aspectes, els gens i l’ambient.

Genotip + Ambient = Fenotip

Una simple suma explica des del nostre aspecte físic fins al nostre comportament. Però potser no és tan simple, ja que en la suma intervenen moltíssims gens i un ambient difícil de predir. De fet, en l’estudi dels gens humans fa molts anys que s’hi treballa (s’anomena projecte genoma humà, hi col·laboren múltiples països) i encara queda molt per descobrir.

En la pel·lícula es controla fins el mínim detall d’aquesta part genètica, però……. i l’ambiental? Potser el desenllaç és una picada d’ullet a aquest ambient tan difícil de controlar.

D’altra banda, en la pel·lícula van més enllà, ja que apliquen la genètica com una forma de saber, des del moment en què neixes, fins a quan i com moriràs. Més concretament, quins percentatges de risc per a cada malaltia té cada nadó: obtenen tot un historial mèdic a partir d’una gota de sang. Però, per què preocupar-se per les malalties si genèticament es poden eliminar abans de néixer? Ni malalties, ni calvície, ni miopia, ni asma… Perfecció. Aquest és l’objectiu dels genèticament vàlids: dibuixen un futur on la discriminació no vindrà determinada pel color de la pell o els números del compte corrent, sinó per la ciència. La perfecció genètica enfront a la combinació a l’atzar, vàlids i no-vàlids. El currículum és l’ADN.

Més enllà de la genètica i com no podia ser d’una altra manera, la història està embolcallada amb un rereforns romàntic, tot i que en cap cas treu el protagonisme a la ciència. De fet, el seu argument ens aporta una visió futurista del món, que no ha perdut amb els anys després de la seva aparició. Tot i la ràpida evolució de les tecnologies, la temàtica i les instal·lacions que ens mostren ens segueixen transmetent aquesta sensació. Un fet que indica la gran qualitat de la pel·lícula.

GATTACA és una de les pel·lícules més recomanades en les webs de ciència. Una pel·lícula que convida a reflexionar sobre el desenvolupament de les tecnologies i sobre si una recerca de la perfecció és sinònim de felicitat.

 

Deixa una resposta: