Títol: Fungus, el rei dels Pirineus
Autor: Albert Sánchez Piñol
Editorial: La campana

El Ric-Ric és un anarquista tronat i poca cosa que fuig de Barcelona el 1888 per refugiar-se al racó més indòmit dels Pirineus, una petita vall aïllada tocant a França. Per un seguit de casualitats, acabarà rodejat de Fungus, unes criatures mitològiques amb aparença de bolet gegant que obeeixen les seves ordres. La part racional d’aquesta història i el sentit comú serà aportat per la Mailís, una mestra rural, decidida i molt moderna per l’època, per la qual se sent profundament atret el protagonista. El Rei dels Pirineus, profundament alcohòlic i una mica grillat, descobrirà que el poder no és sempre el que sembla i pot estar amagat on menys se l’espera. No li serà tan senzill com es pensa canviar el món segons els seus ideals.

Sens dubte, es tracta d’una novel·la fantàstica que se surt del que estem habituats a trobar al mercat. És difícil de definir i estrambòtica. Podríem dir que és més aviat un conte llarg, com els d’abans, pensat exclusivament per a adults i una mica macabre. Encara que la història sembli senzilla i lleugera, en tot moment es fa una reflexió sobre el lideratge i el poder. Què és? Com s’obté? Com es guanya o perd? Són preguntes que l’autor intentarà respondre. També es juga constantment amb els sentiments: l’amor, l’odi, la venjança, la tristesa, l’enveja, l’admiració… són el llenguatge que entenen els Fungus i els que fan avançar la història. Finalment, destacaria l’ús que fa l’autor de la llengua en tot el llibre: les variacions de registre i de dialecte fan que cada personatge sigui únic, entranyable i molt viu.

Agradarà a…

A qui l’atreguin les llegendes pirinenques o els antiherois. A qui vulgui reflexionar sobre on es troba el poder. I… a qui li agradin els bolets, per què no?

No agradarà a…

Als amants dels contes actuals: descafeïnats i políticament correctes.