Estrenem el primer escrit sobre exposicions naturalistes amb “Un clic d’Eudald”, una exposició sobre la fauna pirinenca amb una important representació ornitològica que durant el seu recorregut itinerant fa parada al Museu del Ter de Manlleu. Va ser inaugurada el passat dijous i és gratuïta i per a tots els públics.
A l’exposició s’hi pot observar la gran diversitat biològica que ens envolta, animals que tenim no tant lluny de casa. I és que a vegades no fa falta fotografiar un ós polar per emocionar. L’Ermini, per exemple, amb un pelatge blanc com l’ós, tot i les seves dimensions més petites, deixa tothom estupefacte amb la seva adorable expressió. Però si el que ens emociona són espècies peculiars i en perill d’extinció, als Pirineus també en trobem unes quantes com el Gall fer (Tetrao urogallus).
La selecció de les fotografies no està feta a l’atzar, sinó que el rerefons pretén explicar perquè les espècies són d’una determinada manera: com es relacionen amb el medi i amb les altres espècies… i des del seu color a la morfologia de les seves potes, orelles, becs… Tot té un motiu, i l’explicació ve donada per la selecció natural. Aquells trets més ben adaptats al medi són els que perduren i ajuden a sobreviure.
Us heu preguntat mai perquè hi ha espècies en què els mascles i les femelles són iguals, mentre en altres el mascle és més vistós? Aquests dos casos es troben representats a l’exposició, on dues espècies d’ocells escullen un mecanisme diferent. El dimorfisme sexual sol anar molt lligat amb qui fa la cura parental. Si corre a càrrec de tots dos, llavors no acostuma haver-hi diferències, però si és la femella qui té cura dels fills, aquesta sol passar més desapercebuda perquè els depredadors no la vegin.
Una de les coses que més m’agradaria remarcar, és que a part de poder observar una bona representació de la fauna pirinenca, es pot observar la fauna en acció; sí, la fauna en acció en una fotografia. S’hi pot veure doncs, el moviment i els comportaments més característics de cada espècie, com la velocitat, construcció de nius, l’aprofitament de nius d’altres espècies… No hi ha millor manera de fotografiar una Merla d’aigua (Cinclus cinclus) que sortint del riu, immaculada, sense cap ploma mal posada ni molla. I així en totes… cada fotografia té el seu detall.
Les fotografies et transmeten ganes de sortir al camp. Sembla que ha de ser fàcil però ni de bon tros; cal conèixer cada espècie: saber on la podem trobar, en quin període, etc. i a partir d’aquí molta paciència i persistència. Darrera cada fotografia de ben segur que hi ha moltes i moltes hores d’anar al mateix lloc moltes vegades, d’esperar, de buscar un bon angle, una bona llum, una bona posició… A més, tot això dins d’un hide (amagatall que s’utilitza per fotografiar).
Així doncs, l’exposició és com un resum de moltes hores de camp que ens permet gaudir del resultat. I és que, tornant al cas anterior, no sempre que es va als Pirineus es pot observar una Merla d’aigua, i en el cas d’estar de sort i trobar-la potser no podem gaudir de les seves capbussades al riu. Per aquest fet, les fotografies fan que la natura sigui més increïble.
“Un clic d’Eudald” és una exposició adient tant pels amants de la natura com de la fotografia. Amb una tècnica impressionant l’Eudald Solà apropa la natura a grans i petits.
Us animo a anar-la a veure i a admirar la tècnica fotogràfica i la fauna autòctona Pirinenca.