Ahir el ninotaire Forges (1942-2018) abandonà la nostra dimensió i molts autors patris van farcir els seus murs de Facebook amb emotius adéus al “Maestro”, però sabeu què? Jo pràcticament desconeixia l’existència d’aquest dibuixant de còmics. Mea culpa! Penitenciagite!

El seu estil gràfic no em cridava l’atenció i un cop vaig topar-me una tira seva en un Diez minutos de la iaia, així que vaig pensar que el seu nivell estaria en sincronia amb el de Belén Esteban o similars. Estava equivocat. Ara me n’adono. Forges era un autoràs i em penedeixo de no haver-lo llegit abans. Citant l’ex-rei pel cas dels paquiderms, només puc dir “lo siento mucho… no volverá a ocurrir”.

Però ull viu, perquè ara estic en el lloc comú dels que descobreixen un autor a causa de la seva defunció i els agrada. Avui dia les acusacions de fals fan estan a l’ordre del dia. Ja sabeu: un primer es queixa de que tal o qual “maestro” ha mort, llavors un segon es queixa del primer i qüestiona la seva puresa fanàtica, i finalment un tercer es queixa dels que es queixen quan algú es queixa de que un gran ha mort. Jo soc d’aquest últims.

A mi me la pela si vas descobrir el gran Lemmy Kilmister (1945-2015) de Motörhead a causa de la seva mort. No m’importa si mai vas anar a un concert seu. Si ens presenten i m’expliques això segurament em cauràs bé per què també et mola el Lemmy i ens podrem lamentar junts de no haver-lo arribat a escoltar en directe.

T’ho prometo, amic, jo vaig descobrir David Bowie (1947-2016) post-mortem arran d’una retrospectiva que es va fer l’any passat al Museu del Disseny de Barcelona. Sóc un autèntic fan de Bowie? No ho sé. Només sé que m’agrada el que va fer en vida i el paquet que lluïa a Dentro del Laberinto (1986) em fa sentir incòmode…

Resumint que és tard i vol ploure: menys qüestionar els gustos aliens i més descobrir grans autors, vius o morts.

AnteriorPremis Blogos de Oro
SegüentVeinte de Manel Loureiro, una distòpia Made in Spain
Avatar photo
Il·lustrador i dissenyador, 22 anys. Actualment estudiant de disseny gràfic i ninotaire des de petitó. Apassionat del còmic, el cinema, la música, l'art i la literatura de tot gènere o estil. Concretament obsessionat per tot contingut estrany i fosc. “No se’m pot mullar ni donar de menjar després de les dotze de la nit”.